Cultura

Guillermo Martínez, nou premi Nadal

El premi Nadal de novel·la, el guardó literari més antic en llengua castellana de l’Estat espanyol, arriba a la 75a edició en plena forma

L’autor argentí va triomfar a tot el món el 2004 amb la novel·la ‘Los crímenes de Oxford’

És curiós que en 75 anys d’existència el premi Nadal de novel·la mai hagi estat declarat desert. És clar que, per exemple aquest any, els membres del jurat han tingut 343 originals, arribats de tot el món, per triar. I el guanyador ha estat Guillermo Martínez amb l’obra Los crímenes de Alicia, que va ser presentada sota el títol Los papeles de Guildford, amb el pseudònim G. El premi està dotat amb 18.000 euros i, com sempre, el publicarà l’editorial Destino.

El jurat d’aquest any estava format per Alicia Giménez Bartlett, Care Santos, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello i Emili Rosales, els quatre primers, guanyadors del premi Nadal i el darrer, director editorial de Grup 62 i Destino.

Guillermo Martínez (Buenos Aires, 1962) és novel·lista i matemàtic, autor de quatre assajos, dos reculls de relats i cinc novel·les, entre les quals destaca Los crímenes de Oxford (publicada per Destino el 2004), que va ser traduïda a més de 40 països i duta al cinema per Álex de la Iglesia el 2008.

A Los crímenes de Alicia ha passat un any, cronològicament, de la trama de Los crímenes de Oxford, per tant, som al 1994 i els dos protagonistes anteriors, l’estudiant nord-americà Martin i el professor de matemàtiques Arthur Seldom, repeteixen paper.

“És una obra del tot independent de l’anterior, en el sentit que no és una continuació. Però es desenvolupa en el mateix ambient i escenari, la ciutat d’Oxford”, va explicar l’autor.

Una sèrie de membres de la Germandat Lewis Carroll han estat assassinats. Arthur Seldom, que n’és membre, i el jove Martin investiguen els casos que, de mica en mica, es veurà que estan relacionats amb la complexa trama de l’obra Alícia al país de les meravelles. Guillermo Martínez, en la tradició de Jorge Luis Borges i Umberto Eco, porta la novel·la d’intriga i enigmes al terreny literari.

Paritats fallides

Com en tants altres àmbits, si busquem la paritat dona/home entre els 75 guardonats amb el premi Nadal, el desequilibri és notable: 60 homes i 15 dones. Això sí, l’obra de debut del premi va ser la mítica Nada, de Carmen Laforet. I això ens permet anar fins a l’origen del premi. El 1944, per donar vigor a una narrativa ofegada des de la Guerra Civil, obrir la porta a nous talents i, especialment, en homenatge a Eugeni Nadal, redactor en cap de la revista Destino que havia mort aquell any, Ignasi Agustí va convèncer els seus socis a la revista, Josep Vergés i Joan Teixidor, de crear el premi.

Això i molt més ho podem llegir en el petit llibre commemoratiu escrit pel catedràtic Germán Gullón que Destino ha publicat: El premio Nadal en la literatura española. 1944-2019. Recull els plantejaments inicials del premi i la sorprenent primera guanyadora i avança, edició rere edició, comentant els autors més destacats, com ara Miguel Delibes, Carmen Martín Gaite, Ana María Matute, Álvaro Pombo, Josep Maria Gironella, Maruja Torres, Francisco Casavella... A més, inclou dos annexos breus: un viatge accelerat a través d’una vintena de fotografies amb protagonistes variats i les percepcions i records del premi de Cristina Cerezales, filla de Laforet –que es pensava que la mare havia guanyat un premi de natació, activitat que li encantava a l’escriptora–; Elisa Delibes, filla de l’autor de La sombra del ciprés es alargada, i Pablo Goicochea, fill d’Ana María Matute.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Teatre alliberador

vilanova i la geltrú

Art de bones paraules

enviat especial / Londres

Matshikiza, al setè aniversari de la GIO

Girona

Temps d’esperances i d’amenaces

girona

Rosich retrata el masclisme

BARCELONA

Teatre, música i cinema a Llagostera

Llagostera

L’Elmini més alternatiu

Olot

L’actriu Anna Castillo triomfa als premis Feroz i s’emporta el guardó a millor actriu secundària en cinema i en sèrie

Barcelona
Patrimoni

Els feliços anys vint de Palamós

palamós