Es farà Hollywood l’harakiri?

És cert que els Globus d’Or marquen el camí dels Oscar, però són uns premis que dona l’associació de la premsa estrangera de Hollywood, mentre que els Oscar són un premi gremial de l’Acadèmia de les Arts de Hollywood, que agrupa tots els tècnics i professionals. La distinció no tenia gaire importància, més enllà de les diferents estratègies que poden jugar –i juguen– la crítica respecte al públic. Aquest any, però, el pas d’un gremi a un altre té una importància fonamental. I no és ni per motius polítics, ni estètics, sinó per un tema de pervivència econòmica del sistema. Entre les tres pel·lícules premiades, Bohemian Rapshody, de Brian Singer, Roma, d’Alfonso Cuaron, i Green Book, de Peter Farelly, n’hi ha una que no sorgeix de la industria cinematogràfica, ni tan sols de la indústria independent. Roma és una producció d’una plataforma que estableix noves regles del joc dins el món audiovisual. No es mou per la clàssica llei de l’oferta i la demanda, sinó per allò que els experts consideren com la “mineria de dades”. El negoci Netflix no el genera cap producció sinó la capacitat de la plataforma per tenir una àmplia i variada oferta que pugui atreure subscriptors de totes les classes i els gustos. Roma és una aposta de Netflix que no busca adhesions al producte sinó augmentar les subscripcions d’un públic que vol una certa qualitat i que es mirava amb recel la plataforma. L’aposta posa en dubte l’aposta de Hollywood orientada a la recerca de grans audiències a qualsevol preu. Moltes veus apunten que Roma té punts per guanyar l’Oscar. Hem de pensar que si el guanya es posarà en evidència que a Hollywood que a la industria li importa molt poc fer-se públicament l’harakiri mentre pugui mantenir les seves aparences. També pot comportar la certificació que Hollywood ha deixat d’apostar pel gremi tradicional de l’exhibició i que, a partir d’ara, el negoci es derivarà cap a altres territoris.