Perduts en un laberint

Amb El fill de Saül, el seu primer llargmetratge, László Nemes segueix l’imaginari membre d’un sonderkommando que, en una acció de resistència contra la barbàrie que ni respecta el cos dels morts, es proposa enterrar un jove. Ho fa amb la càmera enganxada al clatell del personatge, que transita per l’infern concentracionari com si aquest fos un laberint. Amb Sunset (Atardecer), la seva esperada segona pel·lícula després de la commoció causada per la primera, el cineasta hongarès també segueix un personatge (en aquest cas, femení) per una mena de laberint filmant-lo des de darrere i a vegades, com en el cas de Saül Auslander, mostrant el seu rostre. És així que la forma que semblava pensada per abordar l’horror d’Auschwitz és converteix en un gest estilístic, com també les imatges borroses que en el film anterior apunten cap a l’irrepresentable i, per tant, resta fora de camp: les càmeres de gas.

En tot cas, el laberint pel qual transita la protagonista (Irez Laiter) d’Atardecer és la Budapest de poc abans de l’inici de la I Guerra Mundial i, per tant, de cap al final de l’imperi austrohongarès. El relat parteix de la tornada d’Irez a la ciutat havent passat molts anys fora després que els seus pares morissin en l’incendi de la botiga de barrets que regentaven. Aleshores, descobreix que té un germà que suposadament lidera un grup revolucionari que amenaça les classes benestants i l’ordre establert per un imperi en decadència.

Tota la informació, però, resta mig velada, indefinida, amb la voluntat d’intrigar. Com Irez, és possible que l’espectador se senti confús i perdut en el laberint, en una mena de món kafkià, en un món de perversió moral (de les classes dominants fins a arribar al mateix emperador) atacat pel caos de la violència revolucionària. Nemes intenta la mateixa experiència immersiva que a El fill de Saül, però no és clar que ho aconsegueixi. Sabem quina és la intenció dels moviments de Saul per l’infern d’Auschwitz. Però, quina és la d’Irez deambulant per Budapest? Pot intuir-se (i, de fet, ho ha dit) que Nemes vol parlar d’Europa, anant un segle enrere per fer veure alguna cosa sobre el present, però, què?