Cultura

Viure i llegir la mar

Teresa Pascual presenta el llibre de poemes ‘Vertical’, premi Ausiàs March de Gandia, i Víctor Labrado, la novel·la ‘Veus, la mar’, premi Joanot Martorell

“Cada vegada més, som uns turistes davant la pròpia mar”, va afirmar Víctor Labrado

A finals de novembre es van donar a conèixer els guanyadors de, per una banda, el 56è premi Ausiàs March de poesia, que va ser per a Teresa Pascual amb Vertical, i de l’altra, el 40è premi Joanot Martorell, que se’l va endur Víctor Labrado amb Veus, la mar. Ara s’han presentat tots dos llibres, publicats per Edicions 62.

En la roda de premsa hi van ser presents els editors Pilar Beltran i Jordi Cornudella a més d’Àlvar Garcia, en representació de l’Ajuntament de Gandia. Garcia va comentar que “probablement, és el primer cop que es premien a Gandia dos autors valencians alhora”. Una altra coincidència és la temàtica marinera com a base, o com a part, de tots dos llibres. En aquest sentit, Cornudella va voler destacar sobre el llibre de Pascual que “té un títol geomètric, però quan l’acabes de llegir, més que l’abstracció del pensament, el que et deixa en el record és una molt agradable aroma de mar”.

Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952) és una poeta i traductora consolidada. El seu primer poemari, Flexo, ja va rebre el premi Senyoriu d’Ausiàs March del 1987. Altres llibres seus són: Les hores (premi Vicent Andrés Estellés, 1988), Arena (1992), Curriculum Vitae (1996), El temps en ordre (premi de la Crítica Serra d’Or 2003), Rebel·lió de la sal (premi de la Crítica Catalana 2009 i el de la Crítica dels Escriptors Valencians), entre altres. És coautora, amb Karin Shepers, de la traducció de la poesia completa d’Ingeborg Bachmann (1995). 

Sobre Vertical, Pascual va comentar que el títol i l’obra s’inspiren “en la torre del rellotge dels magatzems del moll de Grau de Gandia”. L’autora ha indagat en els seus orígens, en “l’herència dels costums, de les formes de vida i de la llengua”.

El llibre està dividit en tres parts: Fils, Vidres i Tornaràs a la mar, precedides d’un poema proemial i seguides d’un epíleg amb quatre poemes. En la tercera part, la poeta ha volgut fer “una comparativa entre les ciutats que viuen d’esquena al mar i les que hi viuen de cara”.

En el cas de Veus, la mar, és tot el seu contingut el que l’autor dedica a reivindicar la vida al mar.

Víctor Labrado (Sueca 1956) ha estat professor de llengua i literatura en ensenyament secundari. Entre el 2002 i el 2010 va ser coordinador de la Biblioteca Casa-Museu Joan Fuster. Com a narrador ha publicat La mestra (1995) i una trilogia sobre la postguerra: La guerra de quatre (2002), Quan anàvem a l’estraperlo (2004) i No mataràs (premi Enric Valor de novel·la 2015). També els assajos El segle valencià (premi Mancomunitat de la Ribera Alta 2007) i Tirant, l’heroi fràgil (2014).

“Escrius un llibre perquè no saps què vols dir, contràriament al que se sol pensar. Per això faig preguntes. Tot i que si tenia un objectiu en escriure aquesta obra era posar la mar davant els lectors d’una manera diferent, perquè, cada vegada més, som uns turistes davant la pròpia mar”, va explicar Labrado.

Per escriure aquest llibre breu però intens, com un dels deliciosos arrossos mariners que admet haver assaborit, Labrado es va entrevistar amb molta gent relacionada amb el mar, entre els quals, una quinzena de patrons de vaixell, que “són la minoria selecta, els líders, persones de grans solucions”.

Tot plegat ha estat una feina de quatre anys per “recollir la veu oral dels mariners”, tot i que combinant “la llengua culta, la col·loquial i la marinera”, perquè, segons explica, si l’hagués escrit com parlen els mariners, “pocs ho podrien entendre”.

L’autor defensa que és “una novel·la sense ficció, perquè és prosa, és narrativa, té un fil que va de principi a final, uns fets i unes conseqüències”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Fira Mediterrània és el tercer millor gran festival de músiques del món, segons Transglobal World Music Chart

Barcelona

Crisi a la Miró

barcelona

A la selva de l’art

Girona

La revolució coreana

girona

Manuel Carrasco, a la 57a Porta Ferrada

sant feliu de guíxols

Veus de muntanya

Barcelona
Cultura

‘Les distàncies’ guanya el premi Sant Jordi de cinema

Barcelona

Teatre alliberador

vilanova i la geltrú

Art de bones paraules

enviat especial / Londres