Música

Mirador

En la mort de Narcís Bonet

Tenia només 13 anys quan va ser presentat al Palau

La recent lectura de Mademoiselle. Conversaciones con Nadia Boulanger, de Bruno Monsaingeon (Editorial Acantilado, 2018), em va fer pensar que feia força temps que no sabia res del compositor català Narcís Bonet, del qual acabem de conèixer la seva mort a París, la ciutat on residia des del 1963. El testimoni en forma de llibre de la prestigiosa pedagoga i compositora francesa em va fer pensar, ràpidament, amb la influència que aquesta havia exercit sobre dues figures, prou importants, de la nostra música, que, en algun moment, van passar per les seves mítiques classes. Una d’elles, així, va ser el pare Ireneu Segarra (1917-2005), el celebèrrim director de l’Escolania de Montserrat que, després de la seva sòlida formació amb Cristòfor Taltabull, entre d’altres, va estudiar amb Boulanger, el 1952. Boulanger va exercir una grandíssima influència i, al marge del fet d’haver estat la mestra de noms clau del panorama de la música com ara Daniel Barenboim, John Eliot Gardiner, Quincy Jones, Astor Piazzolla, Darius Milhaud o Philipp Glass, la seva presència va acabar per marcar profundament tot aquell que s’havia format amb ella. Sempre he pensat que el fet que el 1976 l’esmentada escolania montserratina, sota la direcció de Segarra, enregistrés les Vespro della Beata Vergine (1610) de Monteverdi tenia alguna cosa a veure amb Boulanger... Vagi per davant aquest testimoni de Boulanger perquè el successor d’aquesta en la direcció del Conservattoire Américain de Fontainebleau va ser, precisament, Narcís Bonet de qui havia estat, deixeble, des del 1949.

Va ser un altre deixeble de Cristòfor Taltabull, Josep Maria Mestres Quadreny, el degà actual dels compositors catalans manresà, qui em va parlar per primera vegada de Narcís Bonet. Vaig saber, així, que en els seus inicis l’anomenaven, amb afecte, “el nen Bonet”. I és que, en efecte, Bonet era tan sols un nen de tretze anys quan va ser presentat al Palau de la Música Catalana com a pianista i compositor. Si aleshores ja havia estudiat amb dues personalitats prou importants com ara Joan Llongueres i Eduard Toldrà, més tard s’hi van afegir les de Lluís Maria Millet i el gran Emili Pujol. El 1948 ja va rebre un encàrrec per a orquestra simfònica de l’Orquestra Simfònica de Mallorca (La vaca cega) i, el 1949, es va traslladar a París per estudiar, primer, amb la citada Boulanger i, després, amb un altre deixeble de la francesa: el director Igor Markevitch. Escriure sobre Narcís Bonet és fer-ho, més que d’un compositor in stricto sensu, d’una personalitat que va reeixir, a França, en el vessant de la pedagogia musical, com així ho avalen les seves activitats com a professor de piano, anàlisi i cant coral a l’École Normale de Musique i a l’Schola Cantorum, a part de l’esmentada successió de Boulanger a Fontainebleau. No significa això, però, que no haguem de destacar algunes obres del seu catàleg com ho poden ser el Concert per a violoncel i orquestra (revisat el 1988) o La pell de brau per a recitador i conjunt instrumental, qu,e si bé original del 1967, va ser revisada el 1980 per a una versió amb orquestra simfònica i que va tenir la participació de Josep Maria Flotats. Bonet, possiblement gràcies al mestratge de Boulanger, es va interessar sempre per la tradició musical, i és així com cal comprendre els seus diferents homenatges a Chopin, Falla, Beethoven, Pujol o Gaudí. A judici de la musicologia s’ha dit que la seva obra està endinsada en una estètica d’arrel simbolista i esteticista, pròxima a l’esdevinguda a finals de segle XIX, però amb un bon domini de l’escriptura orquestral i capaç de mostrar un llenguatge de gran riquesa cromàtica. De nou, se’ns en va una altra important figura de la música catalana en un 2019 de qui ja vam haver de plorar, el dia 1, la mort de Joan Guinjoan. I només han passat onze dies del 2019...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda