Música

‘Sardanitzant’ el pop modern

La Cobla Catalana dels Sons Essencials de Marcel Casellas porta avui al Tradicionàrius el seu quart disc

“Hem fet un disc partint de la hipòtesi que Catalunya era un país normal”, apunta Casellas

Marcel Casellas (Esplugues de Llobregat, 1954) no és únicament l’artífex de la Cobla Catalana dels Sons Essencials (“tots els entesos en comunicació ens diuen que era el pitjor nom que podíem trobar, però vam decidir aquest i ja no el canviarem”, assumeix amb esportivitat) sinó també, i sobretot, un dels grans pensadors que té la música tradicional d’aquest país. Impulsor de projectes com l’Orquestrina Galana (1982-1991) i La Principal de la Nit (2002-2008), Casellas es manté ferm en la seva defensa del fet que, tal com un brasiler pot fer música moderna incorporant-hi ritmes de samba sense que ningú s’esquinci les vestidures, un català n’ha de poder fer amb rumba, jota, ball pla i contrapàs. El seu quart disc al capdavant de la Cobla Catalana dels Sons Essencials s’anomena, tot inspirant-se en unes paraules de Manuel de Pedrolo, Si són flors, floriran (Discmedi) i, avui, el presentarà el 32è Festival Tradicionàrius, on cada setmana, i amb entrada lliure, comanda també Les Vespres dels Dimecres, sempre amb final imprevisible, al bar del C.A.T. “Hem fet un disc partint de la hipòtesi que Catalunya era un país normal”, assegura. “No vivim en la inòpia i sabem perfectament que no en som, de normals, però actuem com si ho fóssim.”

És així, doncs, com la Cobla Catalana –de la qual, a més de Casellas, formen part Joan Moliner, Jordi Campos, Toni Rocosa, Ivó Oller, Pep Moliner, Alfons Rojo, Xarli Oliver, Pere Olivé i Heura Gaya– fa amb els rebatuts allò que altres grups de pop poden fer, per exemple, amb músiques més llunyanes com el reggae. “El nostre és un concepte pop”, defensa. “Som conscients que, en aquest país, posar pop i ball pla en una mateixa frase sona una mica a xinès, però, en molts altres països, el pop no és més que una musica popular relativament fàcil d’arribar-hi i sense gaires implicacions simfòniques.” Assegura que la seva fita no té res a veure amb “agafar música tradicional i modernitzar-la” sinó amb “agafar la música moderna i tradicionalitzar-la”. “No volem pas modernitzar la sardana”, esgrimeix Casellas com a exemple. “El que volem, de fet, és sardanitzar la música moderna!” El seu objectiu, que a Si són flors, floriran es veu reflectit en l’ús d’una guitarra elèctrica i una bateria a la manera d’un grup de pop, no és precisament senzill en un país en el qual, com assegura Casellas, “s’ha titllat de provincià allò que era nostre i de modern tot allò que ens venia de fora”. No obstant això, projectes com el que, ara fa una setmana, obria el Tradicionàrius (Electogralla de Roger Andorrà, alumne de Casellas a l’Esmuc) demostren, com assenyala Casellas, que es va “fent feina” i que, de prejudicis, potser n’hi ha més en certs ambients pretesament moderns que no pas en els de la música tradicional.

Resistència i revolta

Més enllà de la seva tímbrica, Si són flors, floriran és un disc de “resistència i revolta” que demostra, un cop més, que “la festa no està renyida amb la protesta”. “Està fet en un moment en què era molt difícil no impregnar-se de la situació que estem vivint”, revela Casellas. A El serpent de la ciutat, en aquest sentit, es canta sobre un serpent que “empaita el vell amb malignes espurnes, l’advocat que abriga causes nobles, els regidors que són fidels als pobles i els ciutadans que defensen les urnes” i a Si el Papus ve es conclou que “la teva força és la meva por, jo ja no tinc por, tu no tens poder”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda