Dos caps, sis corones
Maite Carranza i Elia Barceló són les dues autores guardonades en la 27a edició dels premis Edebé de literatura infantil i juvenil
Un seguit de coincidències emparellen les obres de Maite Carranza i Elia Barceló
Maite Carranza ha guanyat el premi Edebé de literatura infantil amb l’obra Safari, premi que ja va guanyar el 2002 amb Vols ser la meva germana? i, en la categoria juvenil, el 2010 amb Paraules emmetzinades. Elia Barceló és la guanyadora de l’Edebé juvenil amb L’efecte Frankenstein, i ja el va guanyar el 1998 amb El cas de l’artista cruel i el 2007 amb Cordelluna. Per tant, dos caps per a sis corones d’un dels guardons més importants del gènere, triades entre 289 originals (198 d’infantil i 91 de juvenil).
Però no acaben aquí les coincidències. Les dues obres premiades tenen referents literaris i culturals molt clars. En el cas de Safari, de Carranza, l’ombra de Tarzan i també de L’infant salvatge. En el cas de L’efecte Frankenstein, de Barceló, de la novel·la de Mary Shelley, però també de l’Stevenson de L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde i del Dràcula de Bram Stoker.
Més coincidències. Totes dues autores, gairebé de la mateixa edat, aporten una visió feminista en les seves obres. I totes dues han construït unes novel·les tècnicament impecables, segons el jurat. Totes dues obres es publicaran cap al març i on no hi ha coincidència és en la dotació: 30.000 euros per a Elia Barceló i 25.000 per a Maite Carranza.
Vicenç Villatoro, en nom del jurat d’infantil, va destacar que la tria havia estat feta “amb criteris literaris, per la potència i gruix narratiu, l’absència de laboratori, de fórmula, la bona estructura i els bons acabats, l’humor i perquè és una màquina que funciona escrita per algú que es nota que sap fer màquines narratives”.
Per a Maite Carranza (Barcelona, 1958), antropòloga de formació, amb una extensa carrera com a escriptora i guionista, amb gairebé una cinquantena de títols i una vintena de premis (fa només un parell de mesos va rebre el Ruyra per L’alè del drac, sobre l’adolescència de Gaudí), “tota escriptura d’una novel·la és un viatge i jo vaig viure un mes amb el Dani i els ximpanzés”.
L’autora ha volgut mostrar a través de la història d’un nen perdut en la sabana africana, “que els humans som molt poc humils i estem envoltats d’éssers que ens poden donar lliçons; els micos no tenen masclisme ni xenofòbia i saben demanar perdó quan s’equivoquen”. Carranza denuncia el masclisme, en concret, en l’àmbit de la ciència, a través d’un cas real versionat. I lloa la comunicació no verbal i emocional. Els ximpanzés humanitzaran el Dani.
Viatge al segle XVIII
Elia Barceló (Alacant, 1957), de formació filòloga i com a autora especialitzada en la ciència-ficció –gènere en què és una autora capdavantera–, amb més de vint títols i mitja dotzena de premis, comenta que ha escrit “un homenatge a la lectura a través de les obres de Shelley, Stevenson i Stoker”.
La Nora, la protagonista de L’efecte Frankenstein, viatja des del segle XXI fins al XVIII i coneix Mary Shelley i també es creua amb Mozart, entre d’altres personatges històrics, a més d’adaptar-se a la vida d’aquella època, disfressant-se, quan cal, d’home o de senyoreta.
“He volgut mostrar als joves d’ara la vida actual comparant-la amb la del segle XVIII, perquè s’adonin de com ha millorat la valoració de les dones i el que encara falta per fer”, va explicar Barceló. L’obra és una trama romàntica, d’amor i amb final feliç, narrada amb ritme i amb elements de misteri i de la ciència-ficció que és tan natural en l’autora. A més, amb un advertiment: “a la vida, tot el que fas té conseqüències”.
