Llibres

Mor la filòloga Aina Moll, referent en la normalització del català

La lingüista va col·laborar amb el seu pare en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català - valencià - balear

La lingüista Aina Moll, primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat, ha mort aquesta matinada a Palma als 88 anys. Nascuda a Ciutadella (Menorca), Moll va destacar per la seva tasca en defensa i l’impuls de la normalització lingüística.

Filla gran de Francesc de Borja Moll, va col·laborar amb el seu pare en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear. La Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi l’any 1988 i des del 1993 era membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La seva tasca en la defensa de la llengua també li va valer el premi Marià Aguiló de l’IEC (1988), el Ramon Llull del Govern Balear (1998) i el Ramon Trias Fargas de la Joventut Nacionalista de Catalunya (2011).

Aina Moll va néixer a Ciutadella l’agost del 1930. La seva trajectòria s’ha caracteritzat per la defensa de la llengua i l’impuls de la normalització lingüística. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, va ampliar estudis a París, Estrasburg i Zuric.

Entre els anys 1954 i 1961 va ser directora de la Biblioteca Raixa i del 1961 al 1995, catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma.

Va fer enquestes dialectològiques per a l’Atles lingüístic de la península Ibèrica i, entre les seves, obres destaquen La nostra llengua (1990) i Francesc de B. Moll: la fidelitat tossuda (2004), una biografia sobre el seu pare.

Primera directora general

Entre el 1980 i el 1988, Aina Moll va ser la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Des del 1993, a més, era membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. L’any 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i també el premi Marià Aguiló de l’IEC.

La seva trajectòria en defensa de la llengua també li va valer el Ramon Llull del govern balear (1998) i el Ramon Trias Fargas de la Joventut Nacionalista de Catalunya (2011). Aina Moll també va ser coordinadora d’àrea del Segon Congrés de la Llengua Catalana (1986) i sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear, que des del 2012 atorga un premi amb el seu nom.

Entre els anys 1990 i 1995 va ser coordinadora de la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística de les Illes Balears. També va ser assessora lingüística del govern balear presidit per Cristòfol Soler (1995), un càrrec del qual va dimitir quan Jaume Matas va pujar a la presidència de les illes.

La seva família ha volgut destacar que és “especialment estimada i recordada com professora per moltíssims dels seus antics alumnes”. De fet, una escola pública de Palma porta el seu nom. La família informarà al seu moment del dia i hora del seu funeral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda