Cultura

INÉS SOLÉ

PRESIDENTA DE LA COORDINADORA DE COLLES CASTELLERES DE CATALUNYA (CCC)

“Volem fer passos endavant i ser exemple de drets de les persones”

Fa un any va ser escollida presidenta al capdavant d’una junta compromesa amb la modernització de la coordinadora que s’ha concretat amb mesures com ara la creació de la Comissió d’Equitat

A què respon la posada en marxa de la Comissió d’Equitat?
Ho portàvem en el programa perquè en els darrers temps en diverses colles havien sortit grups de treball sobre gènere, igualtat i equitat. Vam considerar que seria bo donar aixopluc i continuïtat a aquests grups i fer treball en xarxa. Així apropem la coordinadora a les colles i podem treballar plegats.
Quins són els eixos de treball de la comissió?
Els tres pilars bàsics són els temes de gènere, de racisme i d’homofòbia. Compartim experiències, documentació i iniciatives perquè hi hagi una transferència de coneixement entre colles. Tenim previst fer per primer cop el 9 de març una jornada d’equitat per a totes les colles en què rebrem formació i impartirem diferents tallers. Volem escoltar totes les colles que ja porten un rodatge en aquests temes i ens poden ajudar per avançar-nos a qualsevol situació de desigualtat que atempti contra la integritat física o moral de qualsevol persona. Els castells aglutinen gent de tot tipus i no deixen de ser un reflex de la societat. Volem fer passos endavant i ser exemple de drets de les persones. També crearem una base de documentació sobre tots aquests temes.
Hi ha colles que tenen aquest treball més avançat.
Sí, n’hi ha que ja fa dos anys que hi treballen i això ens ajuda, a la resta. Ens vam adonar que ens calia una aturada i una diagnosi del món casteller en aquest àmbit. Estem elaborant una enquesta que distribuirem entre totes les colles perquè castellers i castelleres puguin contestar de manera anònima. Això ens aportarà la radiografia més acurada de quin és l’estat de la qüestió. A partir d’aquí establirem prioritats i accions concretes amb coneixement de causa.
Si el món casteller és un reflex de la societat, es poden colar actituds discriminatòries?
Cada colla té el seu reglament de règim intern per fer front a aquestes actituds però de vegades ens agafa a contrapeu i cal buscar la manera de resoldre una situació sense que generi un daltabaix. Volem treballar en la conscienciació i el llenguatge. Tenim un espai festiu on hi ha gent de totes les edats. La canalla és ell futur de la colla i som part de la seva educació. No ens podem permetre que no es pugui parlar d’això. Volem transmetre tota la informació a les colles sempre en positiu, sense fiscalitzar. Treballar amb la prevenció és essencial.
Els castells són una activitat amb contacte físic, això provoca situacions complicades?
No, en el moment en què ens posem una camisa i una faixa tots del mateix color sabem que som tots de la mateixa colla i estem treballant esquena amb esquena. No existeix aquesta part més morbosa. Evidentment hem de treballar el llenguatge però no hi ha una predisposició pel fet que hi hagi un contacte físic, en absolut.
La presència de les dones en les colles castelleres és relativament recent. Falta molt per arribar a la paritat?
Sí, falta molt. Fins que no captem nous castellers per les seves capacitats, amb independència de si són homes o dones, haurem aconseguit poca cosa. La incorporació de la dona en el món casteller va ser per una necessitat i ha tingut uns resultats extraordinaris. Tenim un exèrcit de dones que ens han aplanat molt el camí però queda molt per recórrer.
I pel que fa al nombre de dones al capdavant de colles?
La coordinadora fa enguany 30 anys i només ha tingut dues dones presidentes. Reflecteix com està el panorama, tot i que és cert que hi va havent incorporacions i potser caldria adaptar les dinàmiques de les colles al fet que les dones poguessin fer aquest pas. En una colla de castellers, si et conviden a una taula rodona o a fer alguna cosa, la primera persona que ve al cap és un home i les dones per fer-ho s’han d’oferir. I això tira enrere a moltes.
S’ha sentit mai discriminada en el món casteller per ser dona?
Soc dels Xiquets de Tarragona de tota la vida i activa amb camisa des del 2009 i no m’he sentit discriminada però és veritat que costa i cal apoderar-se molt.
Des del món casteller s’ha treballat bé la integració de diferents procedències?
Crec que sí, hi ha moltes colles que tenen projectes i convenis d’acollida però les dades de castellers nouvinguts no són gaire abundants. Caldria reflexionar sobre això. Potser els projectes no han tingut una sensibilització prèvia en l’àmbit de colla. Hem d’aprendre de tot el que fem.
Creu que les colles castelleres són exemple en respecte a la diversitat i tolerància?
Partim d’una tolerància extraordinària perquè hi ha gent diversa en totes les colles i crec que quan s’hi entra i es passa a formar-ne part és perquè t’hi sents còmode. Per això anem pel bon camí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La 33a edició del Festival de Peralada homenatjarà Montserrat Caballé amb un recital íntim de Sondra Radvanovsky

Barcelona
Crònica
Lletres

Rap i poesia clàssica

Barcelona
ALBERTO SIMONE
PSICÒLEG

“Es pot mesurar amb cronòmetre l’experiència negativa”

barcelona

Atracament perfecte

Barcelona

Un tapís de doble cara

barcelona
Crítica
Cinema

Quan matança s’escriu amb ‘Ç’

Ja és el temps de la matança

Girona
Drama / REligió

Rere una nova pista del Sant Greal

Crítica
cinema

Autoretrat complaent i refinat