Cultura

El ganxo, al vestíbul

Les vendes de les edicions de butxaca al TNC, que es venen al mateix teatre, demostren que creix l’interès per tenir a l’abast el text que es veurà a l’escenari

Vuit de cada cent espectadors que van veure ‘Islàndia’, de Cunillé, van comprar-ne un
‘Una gossa en un descampat’, editat per la Beckett, en breu s’integrarà a l’edició d’Arola

Poder recuperar les rèpliques brillants d’una obra que ha impactat a un preu molt econòmic. Aquesta és la voluntat de posar els llibres al vestíbul dels teatres. Ara, n’hi ha un grapat que hi coincideixen. Al TNC, compten que hi haurà molta venda de La bona persona de Sezuan (Arola), però també n’estan venent d’Afanys d’amor perduts (Vicens Vives). A la Villarroel, la presentació de l’edició de La dansa de la venjança (Comanegra) es va fer coincidint amb l’estrena a La Villarroel. El nou director del Lliure, Juan Carlos Martel, planteja recuperar una col·lecció (que es va donar des del 2003 fins al 2011 de Rigola), tot i que en versió digital. A la Beckett, també venen llibres. I, puntualment, a la Biblioteca de Catalunya. Els llibres, a 3 euros, són un reclam per als espectadors del TNC. Però encara augmenta més a les biblioteques: fins a 113 clubs de lectura (només n’hi ha un a Barcelona i dos, en pla pilot, al mateix teatre), unes 2.300 persones, llegiran uns 11.700 llibres aquesta temporada. Segons Alfred Arola, director d’Arola, una editorial que fa dues dècades que manté aquesta militància, es percep un augment de vendes generalitzat. I la prova és que “es troben molt més ben situats en les principals llibreries que fa uns anys”.

L’operació del TNC/Biblioteques/Arola és fer que els textos de teatre siguin accessibles. Arola fa una edició a dos colors per a la seva col·lecció habitual (12 euros) i també n’edita a un sol color, per vendre al vestíbul (3 euros) o a les biblioteques (preu de cost). El TNC només es compromet a disposar de personal perquè es vengui a la porta d’entrada de la sala. L’any passat, se’n van vendre 2.784. De la temporada 2017/18 i l’actual, destaquen els 1.428 exemplars venuts d’Els Jocs Florals de Canprosa d’aquesta tardor. El més venut el curs passat va ser Temps salvatge, de Josep Maria Miró (596 exemplars). Evidentment, és més fàcil arribar a una venda major, en números absoluts, si l’aforament és més gran. En canvi, les propostes a la Sala Petita, percentualment, són més elevades. Així, el 8,1% dels espectadors van comprar Islàndia de Lluïsa Cunillé; el 6,8% van exhaurir la col·lecció de Blasted (Rebentats) de Sarah Kane, i el 6,5% dels espectadors van voler comprar un exemplar de La importància de ser Frank, d’Oscar Wilde. La proporció de Temps salvatge baixa a un 4,9% dels seus espectadors i, a falta de dades d’assistència oficials, la de Canprosa, pot ser del 5,95%.

El TNC amb Arola fa una altra edició més ambiciosa: el teatre reunit. Sense voler ser col·leccions completes, el TNC fa una selecció dels títols dels autors (recentment, n’ha sortit una sobre Benet i Jornet i una altra sobre Marc Artigau, per exemple). També ho han fet de traduccions, com ara la de Sarah Kane, “que es va vendre molt bé”, diu satisfet Alfred Arola.

A la Sala Beckett, pioners fidels en la defensa de la dramatúrgia contemporània catalana, sempre han volgut que els textos circulin. A preus ben econòmics. Al començament, penjaven els guions a la col·lecció En cartell que liderava Albert Mestres. Models molt senzills, quasi fotocòpies, però que permetien rellegir el text sentit a l’escenari. Es vol divulgar, principalment, més que aconseguir un nínxol d’ingressos. Des de fa un any, han engegat la col·lecció La biblioteca de la Beckett, amb una distribució puntual a les principals llibreries. També es ven al mateix teatre. Alguns títols són Una gossa en un descampat, de Clàudia Cedó (que va exhaurir la venda), Ofici de tenebres, de Joan Rusiñol, i L’alegria de Marilia Samper, per citar-ne alguns. No es farà, per exemple, d’El chico de la última fila, de Juan Mayorga, perquè ja està editat en una altra col·lecció i no hi ha cap interès a acaparar els drets. En breu, Arola editarà l’obra de Clàudia Cedó, que al setembre reposarà a la Beckett. I el director Toni Casares ja aclareix que la sala podrà ser un punt de venda calent, de nou.Capítol a part mereix el servei de traduccions: el Catalandrama permet facilitar originals de textos contemporanis en diferents idiomes. Està pensat, sobretot, per a directors i productors que vulguin posar-la a escena. Des de la Beckett, es facilita el contacte amb l’editorial o l’autor perquè es pugui accedir a les diferents versions.

Una nova aliança encoratjadora

L’Institut del Teatre havia editat pel seu compte, durant una pila d’anys, textos de teatre. Arran de la crisi (i la dificultat de poder mantenir activa la col·lecció), van decidir dedicar els seus esforços a fer viable un projecte editorial. Ara, són còmplices de Comanegra, que va eixamplant els títols d’autoria contemporània catalana (Sergi Belbel, Jordi Casanovas, Cristina Clemente, Llàtzer Garcia, Estel Solé, Lluïsa Cunillé, Josep Maria Miró, David Plana, Joan Vilanova, Gemma Brió i Pau Miró) i manté la voluntat de repescar traduccions del repertori (van començar amb Sis personatges en cerca d’autor i Vells temps/Cendres a les cendres de Harold Pinter). Com explica sovint el seu director, Comanegra volia fer una cerca entre poesia o teatre. Va decantar-se finalment pel teatre amb la feliç coincidència que l’Institut del Teatre hi col·laboraria.

La satisfacció dels autors (generalment joves) de poder tenir un llibre editat és notable perquè són els seus primers textos editats i disponibles en llibreries. Belbel, en canvi, té llibres editats en múltiples col·leccions de teatre i en molts idiomes. Publicar Si no t’hagués conegut a Comanegra dona coherència a la col·lecció: “No es pot entendre la dramatúrgia catalana sense Belbel”, afirmava, fa uns dies, Carles Batlle, director de serveis culturals de l’Institut del Teatre.

És evident que els textos teatrals estan pensats per ser posats en escena. Però, des de l’edició, es reivindica la possibilitat de llegir-los. Principalment, per poder revisar aquella escena de què s’ha seguit l’argument però que no s’ha pogut disfrutar del com es deia. Dins de l’habilitat de dialogar dels autors teatrals, hi ha sovint una fusteria que es gaudeix molt millor impresa en paper i amb capacitat de ser rellegida a la velocitat que decideix el lector/espectador. En aquest sentit, hi pot haver algunes sorpreses respecte de les diferents edicions. Així, per exemple, Arola i TNC aposten per publicar les versions originals abans de la versió definitiva que la direcció posa en escena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Caballé, sempre a Peralada

barcelona

Un mirall humà

barcelona

El Domini Màgic creix

Santa Coloma de Farners

Dia de Hellboy a les llibreries de còmics

Barcelona

Ballar en la catedral gòtica musical

BARCELONA

Manuscrits de Sant Feliu

Girona

La 33a edició del Festival de Peralada homenatjarà Montserrat Caballé amb un recital íntim de Sondra Radvanovsky

Barcelona
Crònica
Lletres

Rap i poesia clàssica

Barcelona
ALBERTO SIMONE
PSICÒLEG

“Es pot mesurar amb cronòmetre l’experiència negativa”

barcelona