Dandelion & Burdock
Alex Turner, el líder dels Arctic Monkeys, explica que la cançó Suck it and see està inspirada en la sensació que es percep quan proves el Dandelion and Burdock, un refresc tradicional britànic fet amb arrels fermentades de dent de lleó i repalassa. Una sensació inusual, particular, amb personalitat, allunyada de la convencionalitat. Divendres, els Postmodern Jukebox (PMJ) van fer viure aquesta experiència al públic que va exhaurir les entrades de la Sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona, dins la programació del Black Music Festival. Malgrat que molts dels feligresos ja els segueixen per les xarxes (els seus vídeos tenen prop de mil milions de visites), els onze membres de la banda de la gira europea, liderats pel mestre de cerimònies i vocalista LaVance Colley, van demostrar que el seu directe és espaterrant: talent, espectacle, ball i glamur que destil·len l’aroma i els ritmes dels anys vint del segle passat a través de la revisitació i el tunejat de clàssics contemporanis com ara Life on Mars de David Bowie, I will survive de Gloria Gaynor, Bad Romance de Lady Gaga i Creep de Radiohead, entre altres. De fet, PMJ és un projecte inusual i particular des del seu inici. El seu creador, el pianista i arranjador musical Scott Bradlee, i un grup d’amics van començar a versionar fa vuit anys cançons populars modernes adaptades a gèneres com ara el jazz i el swing.
Des del barri novaiorquès de Queens van fer el salt planetari gràcies a les xarxes socials i ara és un col·lectiu musical amb una setantena de músics, cantants i ballarins, cosa que els permet fer actualment tres gires en paral·lel: a Europa, als Estats Units i a Austràlia i Nova Zelanda. Divendres a Girona van oferir un beuratge rotund: el show va ser rodó, amb un crescendo perfecte, canalitzat per les capacitats vocals de Colley i de les cantants Hannah Gill, Olivia Kuper Harris i Tia Simone, i l’excepcional ballarí de claqué Caley Carr.
