‘In crescendo’

Amb gran afluència de públic ens tornà a visitar l’Orquestra del Teatre Mariinsky sota la direcció de Valery Gergiev. Moments abans de començar el concert la megafonia anuncià la interpretació del Prélude à l’après-midi d’un faune de Debussy, obra en un principi no inclosa al programa. Començarem doncs amb l’atmosfera somiadora i carregada de colorisme d’aquesta obra cabdal de l’impressionisme musical. Gergiev aconseguí transmetre la gran varietat cromàtica de la partitura, malgrat un melodisme un xic pesant que dificultava en alguns moments el discurs. Destacades foren les intervencions de la flauta i l’oboè solista, al costat d’un concertino no gaire inspirat amb un excés de vibrato.

El concert continuà amb la Simfonia Inacabada de Schubert. Malgrat un inici amb alguna petita descoordinació (el director acostuma atacar les obres amb excessiu ímpetu), admirable fou la terrorífica introducció de violoncels i contrabaixos amb què s’obre la simfonia, molt més aconseguida en la seva reexposició, ja sense la precipitació inicial. L’excés de decibels, però, emboirà algunes seccions de l’obra, on en canvi en les parts més líriques ressorgí la gran batuta de Gergiev.

Després de la mitja part arribà el plat fort de la vetllada, la imponent cantata Alexander Nevsky, de Prokofiev, composta a partir de la seva pròpia banda sonora per al colpidor film d’Eisenstein. L’obra té el suport vocal de l’Orfeó Català en una prestació molt més compacta que altres cops i la mezzosoprano Julia Matochkina, veu que ens sorprengué gratament per les seves sonoritats acontraltades i un gust exquisit en la seva única intervenció. L’obra s’encetà amb els tètrics acords inicials, descripció de la desfeta de Rússia contra els mongols, un clima de malson desenvolupat excel·lentment per Gergiev en un repertori en què destaca plenament.

Potser en algun fragment (com La batalla sobre el gel) no es mostrà tan incisiu com altres batutes (amb Abbado al capdavant), però cal dir que la seva visió és del tot colpidora, amb una orquestra que domina tots els secrets d’aquesta exigent i sorprenent partitura.