Aquella remor de venjança

En la funció de dissabte, a Manacor, se sentia com el públic s’esglaiava quan s’anomenaven amb noms i cognoms els autors dels escamots feixistes. Tothom els sabia, però, en més de 80 anys, ningú s’havia atrevit a pronunciar-los públicament. Mar de fons comença d’un fet històric, construït a partir de testimonis reals, que mira de donar veu a les ànimes callades durant dècades. Encara hi ha un centenar de cadàvers de milicians enterrats a la platja de Sa Coma, però no es troba el moment d’engegar el procés de la llei de memòria històrica perquè ara aquell paratge és un lloc turístic de gran reclam. La companyia Iguana Teatre, amb prop de 35 anys d’història, desembarca al Lliure de Gràcia del dimecres al 24 de març per exposar la remor de venjança, arran del desembarcament i la derrota republicana a Mallorca.

Si Lluís Pasqual va elaborar una dramatúrgia a partir dels testimonis de la lleva del biberó a In memoriam, els d’Iguana Teatre han tret la pols a la seva pròpia història, però també a la del Principat. Perquè molts milicians que van voler combatre l’agost del 1936 per treure els militars dels llocs de poder a Mallorca, arran del cop d’estat de Franco, van acabar morint a la platja. Alguns soldats ni havien avisat la seva família que estaven destinats a aquest front. Alberto Bayo, que es va haver de retirar el 4 de setembre davant el perill de l’aviació italiana. Va ser una derrota que permetria convertir Mallorca en l’aeroport de l’aviació feixista que atacaria, posteriorment, tot el llevant peninsular.

Segons l’autor i director, Pere Fullana, si mentre no hi va haver pràcticament repressió durant el primer mes del cop d’estat, a partir de la derrota republicana es van multiplicar els atacs d’escamots, per por que es consolidés una estructura de suport a la República. Bayo va voler recuperar les Balears sense el suport (ni els reforços) del Ministeri Republicà de la Guerra. Era una empresa política, patrocinada únicament per la Generalitat.

Pere Fullana ha treballat amb el suport d’altres dramaturgs en l’elaboració d’un muntatge que transcorre cronològicament (del cop d’estat fins a la mort de Franco, al llit) i es desplega amb una seixantena de personatges amb un repartiment de sis intèrprets i dos músics.

El muntatge és una coproducció del Teatre Principal de Palma. Tot i ser la companyia degana balear, no havia actuat en els darrers set anys, “per motius no estrictament artístics”, comentava ahir Carlos Forteza, director del Principal des del 2016. En aquest breu període de temps, el Principal han coproduït 16 muntatges que, a diferència de l’època anterior, es preocupen que vagin més enllà de les seves parets, sigui a les dotze sales de Mallorca o bé a les de les altres illes. Arribar al Lliure de Gràcia és tota una oportunitat, Darrerament, Iguana Teatre actuava puntualment en sales com el Tantarantana. Mar de fons inclou el drama de les milicianes que van deixar les tropes de Bayo abandonades a Mallorca, un drama que ja ha pres forma de pel·lícula recentment i que, el 2016, el director Toni Galmés presentava en format teatral a La Seca sota el títol Diari d’una miliciana.