Cultura

Guillem Roma

MÚSIC

“Vivim en una espècie de dictadura de la novetat”

El meu avi era molt fan dels boleros; Inclús havíem anat al geriàtric de Manlleu a cantar ‘pasodobles

Res, aquesta vegada, de fulls en blanc. Guillem Roma (Manlleu 1984) ha recuperat per a La constant i la variable (U98 Music) sis cançons antigues seves i les ha remogut amb ritmes caribenys. Roma, que té els darrers discos de Jorge Drexler i Natalie Fourcade com a inspiracions recents, actuarà el 24 de març al Centre Artesà Tradicionàrius.

Per què li calia, en aquest disc, posar un nou vestit a cançons ja publicades?
M’interessava reivindicar que les cançons són una cosa viva: canvien, evolucionen, creixen, neixen, es reprodueixen... Massa sovint els músics ens quedem amb la primera versió d’una cançó, que és la que gravem abans, fins i tot, d’haver-la tocat mai en públic. Aquesta vegada, però, tenia ganes de portar les cançons més enllà i veure fins on les podia transformar.
No és un exercici gaire habitual de fer.
No, perquè vivim en una espècie de dictadura de la novetat. Tot ha de ser un nou disc, un nou single, un nou vídeo, un nou no-sé-què... Ara treus un disc i, al cap d’una setmana, en surt un d’algú altre i del teu ja ni se’n parla. I penses: “Caram, que he estat un any, fent-lo!” Volia reivindicar el que és antic.
D’on li surt aquesta fília llatinoamericana i la passió pels boleros?
Vaig viure mig any a Cuba i tres anys a Mèxic i, en l’àmbit creatiu, em van marcar molt. Allà, tal com es pot comprovar quan canten, viuen la música molt intensament. Aquí hi passem una mica de puntetes, però allà la música té una funció social molt viva. Aquí anem a un concert i llestos. A Mèxic, en canvi, si et deixa la teva parella, el primer que fas és agafar un tequila i anar amb un amic a la plaça Garibaldi a cantar sobre el desamor amb els mariachis.
Com es vivia la música, a casa seva?
El meu avi era molt fan dels boleros i, havent dinat, sovint n’acabàvem cantant. Inclús havíem anat al geriàtric de Manlleu a cantar pasodobles, de manera que el meu vincle amb aquestes músiques és també molt emocional. En general tinc molta influència de la música popular i, encara que es vegi més el vessant llatinoamericà, també n’hi ha de mediterrani. En aquest disc, d’alguna manera, refaig el camí que ja va fer l’havanera.
Musicalment, però, és molt divers. Se l’havia arribat a titllar del “Beirut català” per les seves influències balcàniques i, amb en Josep Maria Baldomà, productor del seu últim disc, va compartir fa un parell d’anys un grup d’electrònica.
Sí, les influències balcàniques venien, sobretot, perquè vaig anar amb el meu pare a uns quants concerts d’en Goran Bregovic. No he aparcat res definitivament, però aquesta vegada volia fer una cosa molt compacta. Volia buscar una essència de fusta, de guitarra, veu, violoncel i percussió. Tinc una pàtina d’ànima antiga, perquè les cançons que em surten són molt, potser, dels anys vint, però volia que tinguessin també punch i un vestit modern.
Pertany a aquella classe de músics que solem anomenar “inclassificables”. És un elogi?
Sí, i tant, perquè entenc que és una riquesa. És el que em surt, però. Podria reprimir-me, però no acabo de sortir d’Operación Triunfo i no tinc necessitat de retre comptes amb ningú.
En el disc, hi canta en Rogeli Herrero de Los Manolos.
D’una banda hi ha una connexió emocional, ja que, com tanta altra gent, he acabat un munt de festes amb Amigos para siempre. És una veu que forma part del nostre imaginari col·lectiu! La seva família, a més, estiuejava a Cantonigròs i amb ell havia fet excursions en bicicleta i havia vist un munt de pel·lícules.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor Giuseppe Tavani, el primer catedràtic de catalanística a Itàlia i Creu de Sant Jordi

Barcelona

Caballé, sempre a Peralada

barcelona

Un mirall humà

barcelona

El Domini Màgic creix

Santa Coloma de Farners

Dia de Hellboy a les llibreries de còmics

Barcelona

Ballar en la catedral gòtica musical

BARCELONA

Manuscrits de Sant Feliu

Girona

La 33a edició del Festival de Peralada homenatjarà Montserrat Caballé amb un recital íntim de Sondra Radvanovsky

Barcelona
Crònica
Lletres

Rap i poesia clàssica

Barcelona