Arts escèniques

El despertar dels actors de musicals

L’ambiciós i energètic ‘El despertar de la primavera’ torna al Teatre Victòria de Barcelona amb un nou repartiment

Un musical valent que canta al despertar de la sexualitat, que connecta amb els més joves
A part de títols de Dagoll Dagom i de ‘Fun home’ hi ha pocs musicals de gran format en català

Tercera joventut d’El despertar de la primavera. El musical, estrenat al Teatre Gaudí de Barcelona el 2016 i que va fer temporada la primavera del 2018 al Victòria, s’ha convertit en un muntatge en què es propulsen joves carreres d’intèrprets. Un grapat del nou càsting voreja la vintena d’anys. Ara torna al Victòria del Paral·lel (per primer cop alternen les funcions per a tots els públics amb les escolars) i continuen incrementant la nòmina en papers protagonistes. Un exemple ben clar: Berta Butinyà debutarà en el paper protagonista femení de Wendla i Víctor Gómez debuta en el rol de Melchior, tot i que ha fer treballs anteriors com ara Grease, Los miserables, Molt soroll per no res i, recentment, La jaula de las locas. Des del 28 de març i fins al 12 de maig faran temporada al Victòria, i s’erigiran novament com una de les poques aventures de musical de gran format en català a la cartellera barcelonina.

Butinyà va intuir que volia dedicar-se professionalment a ser actriu de musicals arran del Cop de rock dels Dagoll Dagom del Victòria (2011) i, sobretot, en veure la primera producció d’El despertar de la primavera al Gaudí: va enviar un correu a la protagonista dient-li on havia estudiat perquè ella volia cantar en un musical com aquest; al final, l’ha acabat substituint només tres anys més tard. Al seu costat, se sumen com a joves promeses Valèria Sorolla, Candela Díaz, Pablo Capuz, Adrià Andreu i Pol Rosselló. Quin és el secret per aconseguir ser un espectacle trampolí? El productor Rubén Yuste considera que és degut al compromís de fer audicions. Per completar el repartiment actual, tots han passat per les proves novament. Van apuntar-s’hi unes 300 persones i, d’aquestes, en van seleccionar un centenar per a les proves finals. El nivell dels candidats, insisteix, cada cop és més alt. Costa més decidir-se per completar el millor repartiment.

L’actriu Roser Batalla insisteix que cal donar visibilitat a aquest musical que incita a la reflexió i a tenir criteri dels joves, en un moment en què una certa política, que vol ser hegemònica, insinua l’eina de l’ensenyament com una eina per adoctrinar, fent veure que, si la joventut fa el que se li demana, tot es pot controlar. El despertar de la primavera és un cant a aquesta revolució vital, a la posició dels joves en el món adult. El muntatge, dirigit per Marc Vilavella amb coreografia d’Ariadna Peya i direcció musical de Gustavo Llull, concep la música i el moviment com la fórmula per expressar allò que no diu el text basat en l’obra de Frank Wedekind. Els personatges adults (Roser Batalla i Rosa Vila, alternen en el paper de la mare i Mingo Ràfols retorna de la primera versió del Teatre Gaudí) ni canten ni ballen. Perquè a ells no se’ls atribueix la valentia d’enfrontar-se a les convencions socials. Només procuren consolidar-les, generació a a generació.

Anna Rosa Cisquella, de Dagoll Dagom, torna a aclamar el risc d’Orígens Produccions. Com l’any passat. S’atreveixen amb una producció propera als 200.000 euros, per a poder cobrir les necessitats de 16 artistes, 7 músics i tot l’equip tècnic de les funcions. És cert que El despertar de la primavera és un magnífic trampolí per als intèrprets, aclareix Cisquella, però lamenta que l’alternativa només pugui ser triomfar a la cartellera de Madrid o a produccions en castellà a Barcelona. De Mar i cel es va valorar molt el risc d’atrevir-se a fer un musical de gran format i en català a Barcelona. D’això en fa 20 anys. I ara no hi ha manera de consolidar el gènere amb la llengua pròpia i en clau de gran format. Cisquella insisteix que no es pot conformar amb la frase d’“això no es pot fer a Barcelona” perquè no hi ha suficient públic. La situació dels musicals queda més agreujada amb la dels productes audiovisuals: molts intèrprets catalans copen les sèries de producció a Madrid. Això demostra que a Catalunya hi ha un notable centre de creació, però que no hi ha prou potència per liderar una indústria. Si sense uns pressupostos ambiciosos de Televisió de Catalunya es fa difícil ser focus de producció, sí que es pot incidir en l’espai escènic, perquè els costos, tot i que abundants per a petites productores, haurien de ser assumibles per a les catalanes.

Tot i la bona rebuda de Maremar (que ja es parla de fer una temporada per més endavant), no hi ha manera de consolidar propostes de musical valentes com ara Fun home, per exemple, en català. A la prolífica presència de musicals de petit format (molt selecte) en català, no es troba com fer el pas al gran format. L’excepció és, precisament, aquest muntatge, que ha rebut dos nominacions als Premis de la Crítica com a musical i també dues nominacions dels Butaca, i que continua apostant pel risc de dur endavant un projecte amb la mateixa energia i entusiasme que el 2016. De fet, El despertar... arrenca d’una producció similar anterior, Bare, per sobre de totes les coses (2014), amb la direcció de Daniel Anglès. Ja en aquella producció, Anglès insistia en la intenció entusiasta i quasi suïcida (econòmicament parlant) dels impulsors d’aquell musical, que va ser molt ben valorat (amb premi de la Crítica, tot i fer-se al reduït Teatre Gaudí Barcelona). Cisquella també coincideix amb aquesta necessitat de fer-se veure. Individualment, demostra que la plataforma funciona; ara cal que la productora agafi empenta per atrevir-se a signar una producció amb millors garanties econòmiques.

SIS EXEMPLES DE PROJECCIÓ

Jana Gómez
L’any passat era Martha Bessell. Ara és la protagonista d’‘Anastasia’, en el musical de la Gran Via.
Elisabet Molet
Després de treballar en les dues edicions anteriors, està a punt d’estrenar ‘Rent’ a l’Onyric.
Marc Flynn
Va ser Melchior en les dues versions anteriors. Ara treballa al musical ‘Anastasia’, a Madrid.
Clara Solé
Membre originària, ha cantat a ‘Fun home’ i ara coincidirà cantant ‘Tot el que no ens vam dir’ al Maldà.
Clara Altarriba
Va entrar en la producció del Victòria de l’any passat. Ara serà a ‘Rent’ a l’Onyric.
Roc Bernadí
Després de treballar en les dues edicions anteriors, ha saltat a ‘La jaula de las locas’.

Una nova mirada pedagògica i feminista

Aquest any, la peça s’ha reescrit de nou, a partir dels estímuls de cada nou intèrpret. Com si es partís de zero, indica Marc Vilavella. I no només això, també s’ha volgut fer una relectura a la mirada de gènere. Perquè, com comentava ahir en la roda de premsa, l’actor Víctor Gómez, cal ser molt curós si es té en compte que ara moltes funcions aniran adreçades als alumnes d’instituts, i era adequat valorar com s’explicava la masturbació o la pèrdua de la virginitat. “Calia veure com ho explicàvem perquè s’entengués bé.”

Hi coincidia l’actriu Clara Moraleda, que ja ha participat en dues produccions anteriors de Dagoll Dagom (Mar i cel i Scaramouche), i que ara també s’estrena a El despertar de la primavera: “La diferència de la recepció del públic en les escoles és bestial.” Moraleda comprova la potència d’aquest musical entre els joves. I és que en les poques funcions que han representat davant els instituts es percep com connecten i vibren amb “el despertar de la sexualitat dels personatges”, encara que sigui amb uns fets inspirats en una societat conservadora i castradora de dècades enrere.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona