Música

Més enllà de ‘Save tonight’

El cantautor suec Eagle-Eye Cherry torna vint anys després del seu gran èxit i el 6 d’abril actuarà a Strenes

“No em molesta gens cantar encara ‘Save tonight’; al contrari: per a mi és un luxe”, diu

És fàcil adjudicar a Eagle-Eye Cherry (Estocolm, 1968) l’etiqueta agredolça de ‘one hit wonder’, tenint en compte que la majoria de la gent el recorda per Save tonight, el seu gran èxit internacional, publicat el 1997 i inclòs després en el seu primer àlbum, Desireless. En cinc anys va publicar altres dos discos i va ser una de les veus convidades del triomfant Supernatural de Santana, però després en bona part de l’hemisferi occidental se’n va perdre la seva pista durant gairebé quinze anys –pel mig ha publicat algun disc només per al mercat alemany o el brasiler–, fins que la tardor de l’any passat va llançar un nou àlbum, Streets of you. El dissabte 6 d’abril, Eagle-Eye Cherry actuarà amb la seva banda –un quintet estàndard de rock, amb guitarra, baix, bateria i teclats– al Teatre Municipal de Girona (21 h, de 20 a 34 euros), dins del festival Strenes .

Fa pocs dies, el fill del trompetista nord-americà Don Cherry i l’artista plàstica sueca Moki Cherry –mare també de Neneh Cherry– voltava per Barcelona amb la seva guitarra acústica per diferents mitjans de comunicació, molt implicat en la promoció d’aquest concert, únic a Catalunya dins d’una gira internacional que aquest any el portarà per tot Europa i Austràlia.

La primera impressió és que el temps ha estat benèvol amb ell, que sembla el mateix que fa dues dècades. Tampoc no ha canviat substancialment el seu estil ni la seva manera d’entendre la música: “Les meves influències han estat sempre clàssics com ara Dylan i Springsteen, i em sento part de tota la tradició que comporta escriure cançons només amb una guitarra: no faig música de cantautor, en el sentit tradicional, però sí que parteixo d’eines molt semblants. Em sento còmode així i no sento la necessitat de reinventar-me, a diferència de la meva germana Neneh, que sí que ha canviat força de so entre les dues etapes de la seva carrera”, explica Eagle-Eye. A més, aquest músic que abans havia treballat vuit anys com a actor als Estats Units, escriu les seves cançons com si fossin “petites obres de teatre”.

Save tonight, per exemple, narra la història d’un adeu, una última gran nit amb espelmes i una ampolla de vi, intentant endarrerir el comiat que arribarà amb l’alba. “La cançó no parla d’una persona determinada, però sí d’una situació concreta: una nit magnífica com les que la meva mare li oferia al meu pare per assegurar-se que tornés. Anys després la cançó també es va fer realitat per a mi i la persona amb la qual estava va anar-se’n perquè jo mai era a casa, per tot l’èxit que vaig assolir inesperadament.” Ell, que havia previst una entrada tranquil·la en el món de la música, va entrar en una gran espiral de gires i compromisos promocionals. Però no es penedeix de res. “No em molesta gens cantar encara Save tonight; al contrari: per a mi és un luxe haver tingut tanta repercussió amb aquesta cançó. I com a fan, quan jo vaig a un concert, espero que es toquin certes cançons. Si vaig a veure U2, vull escoltar Sunday bloody sunday. Però també he consultat els meus seguidors per Instagram quines cançons voldrien escoltar en directe i la sorpresa és que ha sortit una llista molt llarga i variada”. Curiosament, ara torna amb Streets of you , una cançó que ell imagina a Brooklyn i que també parla d’un comiat. De nit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA