Cultura

Samper renascut

Un disc, un documental, una tesi i el retorn del seu fons recuperen Baltasar Samper, figura clau del panorama musical català d’abans de la guerra

El llunyà exili mexicà el va condemnar a un oblit dins la memòria musical catalana

“Tot just ara començam a desvetllar aquesta música callada durant més de 80 anys, condemnada a l’oblit pel feixisme i la mediocritat provinciana on encara, molt sovint, sentim que vivim.” Són paraules del musicòleg Amadeu Corbera a propòsit de l’obra i la figura del pianista, folklorista, músic i compositor Baltasar Samper i Marquès (Palma, 1888- Ciutat de Mèxic, 1966), de qui, darrerament, s’està recuperant la seva vàlua amb diferents accions: amb el disc Samper. Cançons i danses (CAS Music. 2019), amb el documental Baltasar Samper. El ritme amnèsic (Cinètica, 2018), amb la compra, per part del govern balear, del fons documental personal del músic –que estava en mans dels seus descendents a Mèxic– i amb el treball d’investigació realitzat pel mateix Corbera per a la seva tesi.

Corbera, que també és l’autor d’un llarg article sobre Samper a la Revista Catalana de Musicologia, publicat enguany, qualifica el músic mallorquí com “un dels més destacats del primer terç del segle XX que va formar part de l’elit musical catalana fins a la Guerra Civil”.

“Samper, que sempre fou un català de Mallorca, un mallorquí a Barcelona i un republicà enyorat del seu país i de l’illa durant vint-i-quatre anys, visqué sempre entre dues aigües: dues ribes del Mediterrani, dos continents, tres països i mai, però, una única pàtria que ara el vulgui reclamar”, escriu el musicòleg buscant una explicació de per què la seva figura i la seva obra han estat condemnades a “un injust oblit fins avui”.

Nascut en una família relacionada amb la música, Samper va seguir estudis de dret, però ben aviat es va rebel·lar contra els designis familiars i va fer el salt a la música. Arriba a Barcelona l’any 1907, on de seguida queda captivat per l’ambient de la ciutat i on es forma com a músic i pianista amb mestres com els compositors Enric Granados o Felip Pedrell.

A partir del 1922 s’inicia en la recerca del folklore de Mallorca participant en l’elaboració del Cançoner popular de Catalunya, la iniciativa de Pedrell per recuperar el folklore d’arreu dels Països Catalans. D’aquesta manera, Samper coneix de primera mà el patrimoni musical illenc, que més tard va saber plasmar en les seves composicions.

Fins a l’esclat de la Guerra Civil, Samper va dur a terme una activitat frenètica com a director d’orquestra i crític, sense deixar de banda la seva tasca com a compositor. Samper va ser també un intel·lectual compromès amb el projecte republicà de la Generalitat, va formar part del Consell de Cultura i va ser membre d’Acció Catalana i col·laborador del moviment catalanista de Mallorca.

L’inici de la guerra va suposar per a Samper l’exili, primer a França i finalment a Mèxic, on va viure i treballar fins a la seva mort, l’any 1966. “La guerra l’agafà probablement en el moment de més maduresa artística i intel·lectual, i reconeixement social, i el llunyà exili mexicà de per vida el condemnà a un progressiu –però definitiu– oblit dins la memòria musical catalana”, explica Corbera, que remarca que “fins avui, Samper se’ns presenta com un cas ben remarcable de músic polifacètic, que tocà quasi totes les tecles del seu ofici i que, en totes, fou reconegut i admirat pels seus col·legues i contemporanis”. “Tanmateix –hi afegeix–, tan sols els seus treballs etnomusicològics per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i la seva feina a Mèxic com a responsable de folklore de la Sección de Investigaciones Musicales de l’Instituto Nacional de Bellas Artes han estat estudiats de manera recent. La resta dels aspectes de la seva activitat musical segueixen sent, en general, desconeguts”, diu Corbera.

La feina de redescoberta de Baltasar Samper tot just comença a donar fruits.

Entre les iniciatives destaca, sobretot, el retorn del fons documental, que s’ha pogut fer gràcies a la recerca més recent de Corbera, com la del pianista mallorquí Joan Moll a finals dels anys vuitanta. El fons estava a l’exili de Mèxic en mans d’Àngel Samper Wilson, net del músic mallorquí.

El fons personal de Samper és l’únic llegat realment extens que existeix del compositor i constitueix la principal font d’informació per entendre la magnitud i el valor de la seva obra, però també el seu paper com a referent cultural a l’exili. La major part del fons el constitueixen partitures originals de Baltasar Samper, composicions d’altres autors dedicades, correspondència entre Samper i Isidor Macabich –historiador i sacerdot eivissenc–, caricatures i dibuixos, edicions originals dels volums I i II de l’Obra del Cançoner Popular, programes de concerts, separates i revistes diverses.

Amb l’inventari, dipositat a l’Arxiu del Regne de Mallorca, han sortit a la llum obres inèdites i informació desconeguda de la feina de Samper fins aleshores, com ara la creació de bandes sonores de com a mínim tres pel·lícules, a Mèxic.

Un disc amb cançons i danses

“Després del treball de recuperació i difusió de l’obra de Baltasar Samper realitzat el 2018, l’enregistrament d’aquest treball discogràfic era una conseqüència lògica, quasi obligada”, explica Francesc Blanco, responsable de l’associació Euroclàssics que acaba de presentar a Palma Samper. Cançons i danses (CAS Music), el primer disc monogràfic dedicat al compositor, que inclou onze cançons per a piano i veu, cinc de les quals inèdites, tres danses mallorquines, per a piano i orquestra de corda, i una versió d’El cant dels ocells, per a violoncel i piano. El tenor José Manuel Sánchez, els pianistes Maria Victòria Cortés i Francesc Blanco, el violoncel·lista Marc Alomar i el conjunt de cordes Ensemble Tramuntana, dirigit per Barry Sargent, són els diferents intèrprets d’aquest enregistrament, que ha tingut el suport del Departament de Cultura del Consell de Mallorca.

El disc es va presentar en tres concerts a Palma el cap de setmana passat i properament, els dies 12 i 13 d’abril, es podrà escoltar a Pollença (Museu Dionís Bennàssar) i Esporles (Casal del Poble).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Generalitat recupera el tradicional esmorzar literari de Girona, suspès l’any passat pel 155

Girona

El món polític es fa un espai en un Sant Jordi amenaçat per la pluja

Barcelona

Els llibreters pronostiquen un bon Sant Jordi si la pluja dona una treva

Girona
MONTSE AYATS
PRESIDENTA D’EDITORS.CAT

“Sant Jordi és una diada extraordinària i clau”

GIRONA

La pintura de la veu

Barcelona

La qualitat ens salvarà

barcelona

Sant Jordi pren rumb a l’Argentina

Barcelona

30 artistes en el Sant Jordi Musical de l’Antiga Damm

BARCELONA

Més seductor encara

BARCELONA