Cultura

Les paraules són lliures

Testimonis Les reflexions i els testimonis dels presos polítics i els seus fills agafen protagonisme per Sant Jordi

Els lletrats que els defensen, a ells i els exiliats, també publiquen llibres

Duran i Lleida repassa els seus 40 anys de carrera

Diversos llibres ajuden a prendre consciència i a no normalitzar el drama que viuen els presos

“Vaig pensar «això serà casa meva» i he de fer que sigui casa meva: la cel·la és casa meva, el mòdul és el meu barri i la presó és la meva ciutat. M’hi he d’integrar, però no en el sentit de normalitzar les circumstàncies que estic vivint, sinó de viure aquí, de pensar «avui soc aquí».” Són paraules escollides entre les interessantíssimes reflexions de Jordi Cuixart en la llarga entrevista que li fa Gemma Nierga a Tres dies a la presó. Un diàleg sense murs (editorial Rosa dels Vents). En presó preventiva des de fa un any i mig, el testimoni de Jordi Cuixart agafa protagonisme en una diada de Sant Jordi en què els presos polítics i els seus advocats tindran una presència destacada. Una sèrie de llibres amb estils, gèneres i punts de vista molt variats aporten informació i ajuden a prendre consciència de la vulneració de drets fonamentals que s’ha perpetrat i a no normalitzar aquesta situació escandalosa. “Mai no podran empresonar les nostres idees”, va dir Jordi Cuixart. Les seves paraules tampoc: avui s’escamparan lliurement, impreses en un bon grapat de llibres, per les parades de Sant Jordi.

Raül Romeva ha estat el darrer pres polític a publicar llibre: el gener passat es va editar Esperança i llibertat (Ara Llibres), que ja va per la tercera edició. “A la presó no s’hi està bé, però una persona normal, amb sentit de la justícia, pot resistir-la i sortir-ne més forta i convençuda. Cal perdre-li la por”, escriu a l’inici d’un volum de 275 pàgines, que ha escrit “sobre esperança i llibertat, sense pocions màgiques ni mapes del tresor”. La mateixa editorial, Ara Llibres, va publicar al novembre i ja va per la sisena edició d’Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures, de Sergi Sol, que és un estret col·laborador del líder d’ERC. Narra i analitza les dures decisions que es van prendre la tardor del 2017: el 20-S, la celebració del referèndum, el 155... “L’arbitrarietat amb què la justícia espanyola ha actuat contra consellers i conselleres i el conjunt del sobiranisme va ser constant des del primer moment. La caça de bruixes es va posar en marxa”, escriu Sergi Sol.

Dos mesos abans, el setembre del 2018, Joaquim Forn va publicar el dietari Escrits de presó (Enciclopèdia). “Ingressar a la presó no figurava en cap dels meus plans. Ni en cap dels meus malsons. Mai de la vida. Ben mirat, suposo que perdre la llibertat i acabar tancat entre quatre parets no entra en els plans de ningú”, escriu el conseller d’Interior.

La seva filla Anna Forn reflexiona: “Quan surto de la presó penso «Quina merda de conversa». En el dia a dia, tens temps de compartir experiències. Sí que ens diem molt que ens estimem, però a casa no necessites dir-ho perquè ja ho sents.” Ella i quatre fills de presos més, la seva germana Beta Forn, Oriol Sànchez, Laura Turull i Marta Turull, han publicat un llibre que justament es titula Abans ningú deia t’estimo, amb 160 pàgines de reflexions, comentaris i testimonis. Ja acumula set edicions.

Els advocats prenen la paraula

El recorregut per les novetats editorials també passa pels advocats, que s’han fet populars arran del judici i les euroordres contra els exiliats. Gonzalo Boye aprofita la seva famosa frase per titular ...Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso (Roca Editorial). L’advocat hi explica “de quina manera improvisada, perquè no hi havia temps per a res, va aconsellar als polítics fugir d’Espanya, i com després va anar organitzant la defensa dels seus representats”, segons explica l’editorial Roca.

Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont, ha publicat fa poc 1 judici (polític) i 100 preguntes (Símbol Editors), en paral·lel al seu salt a la política com a candidat de JxCat per Girona el 28-A. Hi argumenta que no s’ha produït cap dels delictes imputats als líders catalans, però sí que s’han vulnerat els seus drets polítics i civils.

Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, s’inspira en el famós llibre d’Émile Zola per al títol Jo acuso. La defensa en judicis polítics. Segons la seva editorial, Pagès, aquest llibre “reflexiona sobre la història judicial contemporània i exposa exemples reals d’ús del dret per eliminar adversaris polítics, amb el focus posat en l’Estat espanyol avui”. L’historiador, periodista i activista social Xavier Millan analitza el fenomen dels CDR nascuts arran de l’1-O a El poder del poble. L’autoorganització veïnal dels CDR (Sembra Llibres).

Si obrim el focus, resulta molt interessant llegir la Història mundial de Catalunya (Edicions 62), un volum de gairebé mil pàgines coordinat per Borja de Riquer. Inclou 124 episodis, escrits per diferents especialistes, que arrenca en la prehistòria i acaba amb l’anàlisi de l’1-O signada per Josep M. Muñoz l’1-O. Escriu: “L’aposta rupturista del 2017 ha revelat les limitacions i febleses de l’independentisme català [...] Però també ha posat en evidència l’autoritarisme de l’Estat espanyol.”

La veritat de Duran i lleida
Josep Antoni Duran i Lleida també publica llibre aquest Sant Jordi: el mes passat va sortir a les llibreries El risc de la veritat (Editorial Planeta), que porta per subtítol: Memòria d’una passió política: del final del franquisme al col·lapse de l’independentisme. Hi analitza, com a protagonista i testimoni privilegiat, els principals esdeveniments de la política catalana i espanyola des que va començar a militar a Unió Democràtica de Catalunya, el 1974, fins que es va retirar, el 2016. Al final del volum, de 522 pàgines, reflexiona: “I a aquest objectiu [la ruptura amb Espanya] hi ha ajudat, i hi ajuda, l’actitud d’una part del poder polític i, també, del judicial, d’obrir una causa general contra l’independentisme. [...] Fa temps que sostinc que un dels problemes de la política espanyola és que es pensa més en les properes eleccions que en les pròximes generacions. M’agradaria passar a la petitíssima pàgina que la història em dediqui com algú que almenys ha intentat que això no fos d’aquesta manera.”

Trenta-sis contes que traspassen els barrots de la presó per arribar al Lluc i la Joana

Durant la seva llarga i injusta reclusió a la presó, Oriol Junqueras va començar a escriure i enviar contes als seus fills, Lluc i Joana, que ara tenen sis i tres anys. La Neus, la dona de l’Oriol, va pensar a fer un recull de les històries que enviava i se’n van seleccionar onze en un volum que va distribuir el Nadal passat la revista Sàpiens amb el títol Estimats Lluc i Joana.

L’èxit extraordinari de la iniciativa, amb 45.000 exemplars esgotats en poques setmanes, ha propiciat la publicació de Contes des de la presó, d’Ara Llibres. Reuneix, per primer cop, aquells contes publicats i d’altres d’inèdits escrits per Oriol Junqueras i adreçats als seus fills: trenta-sis històries il·lustrades desinteressadament per una trentena d’artistes catalans.

Llegendes, curiositats científiques, experiments diversos que ha fet amb els seus fills des de la distància, històries de dracs o neandertals, l’arribada dels romans a Sant Vicenç dels Horts, la volta a Àfrica d’un vaixell fenici i paraules de tendresa que ha transmès al Lluc i la Joana a través de cartes formen aquest recull. L’editor del llibre, Jordi Creus, destacava a El Punt Avui un conte que li agrada especialment, “sobre l’animal més gran del món, que és la balena blava, que el posa en contraposició amb el tardígrad, que és el més resistent i que fa una longitud corporal d’1,5 mil·límetres”. “És un animal que aguanta els 170 graus de calor i els 250 sota zero –continua Jordi Creus–. En una lliçó als seus fills, l’Oriol explica que ser el més gran no és el més important sinó ser el més persistent.”

Ara Llibres es va posar en contacte amb Pep Guardiola i li va proposar fer el pròleg del recull de contes, proposta que l’entrenador del Manchester City va acceptar encantat. “Per a tots plegats –escriu sobre Oriol Junqueras– és una persona que estima el seu país i que persisteix en la defensa d’uns ideals cívics i honestos, que és el fil indestructible que l’uneix amb tots els presos i preses i exiliats i exiliades de casa nostra.”

Contes des de la presó s’obre amb una carta d’Oriol Junqueras als seus fills signada el 19 de febrer passat a Soto del Real, on els explica que, malgrat l’absència imposada, “allà on aneu, jo sempre seré amb vosaltres i amb la vostra mare”. El llibre es tanca amb un emotiu poema que els ha dedicat, titulat Un dia em veureu tornar. Diu així: “Encara que ara sembli / que un oceà separa les nostres platges, / un dia em veureu tornar / sobre un pont d’històries i de contes / que us hauré explicat. / Aleshores, Lluc i Joana, una infinitat d’abraçades / consolarà la llarga absència / i les nostres ànimes, ara ja tan fortes, / no permetran / que cap petitesa els robi mai el somriure”.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.