Cultura

MONTSE AYATS

PRESIDENTA D’EDITORS.CAT

“Sant Jordi és una diada extraordinària i clau”

Avui dia no hi ha cap editor a Catalunya que editi pensant que una subvenció li resoldrà el balanç
Fins que no has viscut un Sant Jordi no t’adones de la magnitud de la diada. Ho veiem amb els convidats que portem
Sempre diem que l’edició en català té «una mala salut de ferro». Mala salut, però resisteix, això vol dir que és més forta cada any
El que hauria de ser fonamental és transmetre que cal llegir per passar-ho bé, per comunicar, una lectura que sigui útil

Com es presenta Sant Jordi? De fet, enguany és un Sant Jordi una mica atípic, just després de la Setmana Santa

Crec que el que deu haver passat, no en tinc dades ara mateix, és que alguns lectors ja han fet compres aquests últims dies de cara a Sant Jordi. Però el que té de màgic aquesta diada és que malgrat alguns ja hagin comprat a l’avançada, tots tornarem a sortir i tornarem a buscar un llibre. Això vol dir que, des del punt de vista comercial, que és un dels aspectes que a nosaltres ens preocupa, evidentment, crec que serà un millor resultat que mai.
Què farien els editors sense Sant Jordi, aquesta data clau pel llibre?
La veritat és que és una data important. Es ven un percentatge molt gran dels llibres respecte a tot l’any. El que hem de mirar de fer és no fer gaire res, perquè ja se sap que les coses que funcionen, allò millor és no tocar-les. És una diada que la gent surt al carrer de manera espontània, que la rosa i el llibre s’han convertit en una tradició, i el que hem de fer és que vagi fluint i no fer gaire invents.
S’ha provat de fer en altres llocs a l’estranger, però enlloc com aquí.
Ara, per exemple, a Buenos Aires, coincidint amb la fira del llibre que se celebra aquesta setmana, i en la qual Barcelona és la ciutat convidada, es farà un Sant Jordi. Com aquesta hi ha hagut altres iniciatives diverses que no han acabat de quallar. Això té a veure, segurament, amb que és una iniciativa sorgida de la societat civil.
Els seus col·legues estrangers que conviden, què els diuen?
La veritat és que fins que no has viscut un Sant Jordi no te n’adones de la magnitud d’un dia amb aquesta cara de felicitat de tothom, la rosa, els petons, l’amor, els llibres. És una festa extraordinària i és el que percep la gent la primera vegada que ho veu.
El gremi de Llibreters va dir fa uns dies que pretenen augmentar les vendes un 2%. Quina previsió tenen els editors?
El que veiem des de l’associació d’editors és que la tendència del català és a l’alça. No són percentatges espectaculars, es mouen al voltant del dos per cent, però és una tendència que no minva. No hem arribat, però, encara a les xifres que teníem el 2008, la qual cosa vol dir que la crisi ha estat molt dura per al sector, però anem remuntant a poc a poc.
Onze anys després encara no hem recuperat aquells nivells?
Realment hem passat deu anys, gairebé onze, de crisi molt forta. La idea és que aquests petits creixements no s’aturin. Ara, el que caldria, el que és important, es veure com fem créixer els lectors.
Podem dir que la salut del llibre en català és bona?
Nosaltres diem sempre que tenim “una mala salut de ferro”. Mala salut, però resisteix, això vol dir que la fa més forta cada any.
El llibre en català continuarà necessitant sempre ajuts de l’administració? Son prous?
Si mires la facturació del món cultural, l’edició, tant en català com en castellà, facturem uns 480 milions d’euros. Som el sector que facturem més, un 60 per cent del total, i els ajuts que percebem de l’administració són un 9% . Per tant, el lector pot decidir si som un sector subvencionat o no en relació amb els altres sectors culturals. Crec que podem dir que avui en dia no hi ha cap editor a Catalunya que editi pensant en que una subvenció li resoldrà el seu balanç. Estem força contents de com hem plantejat les ajudes actuals, que són reintegrables: per tant, tu empresa arrisques, l’administració et deixa un diners, si va bé els tornes tots, sinó, te’n quedes una part com a ajuda, els segons ajuts són les compres per a biblioteques, i hi ha llavors tenim l’ajut a la traducció que és nou. Són ajuts que el rendiment és molt alt.
En tot cas, el nombre d’empreses del sector sí que ha anat creixent.
Ens ha passat una mica com a tots els sectors, hi ha hagut grans empreses, que han anat creixent més i que tenen més segells editorials i després han anat sortint empreses més especialitzades amb una facturació més petita al principi i que a poc a poc van creixent. Ara mateix d’empreses mitjanes no n’hi ha moltes i el que esperem és que les iniciatives més petites, que neixen amb una o dues persones, puguin créixer i ser més fortes.
Aquesta atomització és bona?
Hem sobreviscut a una crisi duríssima perquè era una crisi econòmica, però també una crisi de model. Entremig hem discutit si el digital ens havia de fer desaparèixer el paper. Tot això ha provocat aquesta atomització, que a mi em sembla que no és bona, però que tampoc no que és fàcil de remuntar.
L’Associació d’Editors en Llengua Catalana (Editors.Cat) va fer quaranta anys l’any passat. Quants membres hi ha ara?
Sempre estem al voltant del centenar, però ens costa acabar d’arribar-hi. A veure si el superem enguany. Som editors dels Països Catalans, la idea és que hi hagi, per tant, representants d’arreu, des d’Andorra fins l’Alguer. També que tots en comú editem un mínim de títols en català. L’objectiu és treballar perquè beneficiï tots aquests editors, que lluitem per fer-nos un espai en una llengua.
Editors.Cat no és, però, una entitat només empresarial.
Treballem de manera federada amb el Gremi d’Editors de Catalunya, que engloba totes les empreses editores de Catalunya, ho facin en la llengua que editin. Des del Gremi s’ocupen més dels aspectes que serien comuns en la indústria editorial. Si parlem, per exemple, de la pirateria, tant li fa si és en català com en castellà, l’important és que és pirateria. En canvi, la nostra associació és un conjunt d’empreses que lluiten per un espai, una llengua, una cultura. Això vol dir que, en moments com l’actual, amb el país ben remogut, com a Editors.cat també ens hem pronunciat davant d’algunes injustícies flagrants. Certament som alguna cosa més que un grup d’empreses que editen llibres.
Això no hauria de canviar mai?
Segurament el dia que siguem independents, les coses seran ben diferents, perquè hi haurà alguns aspectes que podrien canviar com el tema dels ajuts. En castellà, per exemple, l’edició també en té d’ajuda i tot un estat al darrere, i unes comunitats autònomes, en definitiva, molts àmbits que li donen suport. En el cas del català, l’única possibilitat que té és el govern del seu país. Nosaltres amb qui treballem és amb la Generalitat per aconseguir els recursos necessaris i per trobar que esperonin la producció. D’altra banda, amb un estat al darrere, segur que podries legislar sobre coses com la presència del català en els punts de venda i d’altres mesures.
Després de 40 anys quin balanç en fa de l’edició en català?
Quan vam fer l’aniversari, ara fa uns mesos, vam repassar el que havien sigut els principis fundacionals i les reivindicacions i vam actualitzar-les. N’hi ha que continuen i d’altres no. Per exemple, llavors es parlava d’unes biblioteques escolars ben dotades, cosa que avui torna a ser una assignatura pendent. D’altra banda, fa quaranta anys es tractava encara de fer molta resistència i ara no sé si podem parlar de normalitat, perquè segur que no que no ho podem fer, però sí que hem avançat. La dificultat continua sent de tenir prou lectors, una feina que hem de fer les famílies i les escoles, evidentment.
Com es pot aconseguir això, a més, en un món tant audiovisual com l’actual?
El que hauríem de fer és remar tots a una. Tothom fa coses, ajuntaments, Generalitat, diputacions, entitats i empreses. Si llistéssim tot el que s’està fent ara mateix per la lectura veuríem que hi ha un munt d’iniciatives endegades. Ara bé, potser el que ens costa, perquè entenc que no és fàcil, és sumar perquè el resultat sigui més positiu. I, evidentment, hi ha l’escola, per on passa tothom independentment de la família on hàgim nascut. La clau a l’escola, que hauria de ser fonamental, és transmetre llegir per passar-ho bé, per entendre, per comunicar, una lectura que sigui realment útil. Això ja és el que es fa a moltes escoles i ara s’ha de veure com es trasllada i es manté en el temps. També hauríem de revisar com engresquem a llegir des de l’escola, no volent carregar-ho tot a l’escola, però sí sabent que és el lloc que pot garantir-ho.
El pla de lectura actual ha estat suficient?
Sovint passa que plans com aquests els aprovem, els treballem, però no se sí ens els acabem creient. Nosaltres com a sector, l’últim Pla de Lectura 2020 és el nostre far. Allà vam fixar les ajudes que teníem en aquell moment i cap on volíem anar fins el 2020. Per tant, des del punt de vista del sector editorial català i des del punt de vista de la indústria, ens sembla que és un pla extraordinari que, a més, està consensuat amb el sector. Què falta ara? Doncs que s’aprovin uns pressupostos, que es doti i que el govern l’executi. Aquí, la dificultat sempre és la mateixa, els diners i una mica la voluntat de continuar coses que han començat d’altres.
Cada any, des de la seva associació s’organitza al setembre la Setmana del Llibre en Català. Podríem dir que està plenament consolidada a hores d’ara?
La idea de la Setmana és que el català encara necessita un moment l’any en què pugui d’alguna manera sobresortir i mostrar tota la gran oferta que té, la varietat de gèneres. Em sembla que hem aconseguit això els últims quatre o cinc anys que hem consolidat la Setmana a l’avinguda de la Catedral, al voltant de la Diada. El que busquem una mica és el què dèiem: veniu i descobrireu que en català hi ha més autors dels que us penseu, més gèneres, més varietat. El català encara ha de superar sovint alguns tòpics, com el que sentia l’altra dia d’algú que deia que en català les traduccions no són tant bones, una cosa que és una gran mentida perquè a Catalunya s’ha fet una gran feina en aquest sentit.
I conviden editors estrangers?
Els convidem perquè vinguin a veure que això de l’edició en català és una cosa molt més seriosa del que, a vegades, podrien pensar. Seriosa en el sentit que no és tant fàcil explicar al món que tu no edites en una llengua que no és el castellà, que és la llengua del teu estat, sinó una altra i que has de tenir lectors en aquesta llengua. Tot això s’ha treballat durant aquests anys i la setmana els hi serveix per descobrir que hi ha una oferta diversa, plural amb autors molts potents.
Sant Jordi no tindria sentit sense els llibreters. Quina és la relació dels editors amb els llibreters?
Competim per vendre en un mercat que creix, però que té sectors com el del llibre de text que està baixant, perquè les escoles consideren que no cal aquests tipus de materials, podria ser també que els editors no ens hem adaptat, ho hauríem de discutir. A les escoles hi anem a parar els dos a vendre i això, per tant, crea alguns conflictes. La resta de l’any, els editors tenim molt clar que són els llibreters els qui han de fer la venda i nosaltres contribuïm a dinamitzar les llibreries, amb activitats i presentacions. Per tant, tenim clar que sense llibreries i sense punts de venda serà difícil mantenir-se i busquem preservar aquesta cadena. Crec que l’entesa, en general, és prou bona.

Al capdavant dels editors en català des del 2016

Montse Ayats (Ciuret / Vidrà, a Osona, 1968) és filòloga i mestre. És la directora de l’editorial Eumo de Vic i des del 2016 president l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (Editors.Cat). Aquesta entitat, que l’any passat, va celebrar els seus quaranta d’existència, aplega la pràctica totalitat de les empreses que editen en català arreu dels Països Catalans. Editors.Cat la conformen ara mateix un centenar d’editors d’arreu del país i manté intacte el seu propòsit inicial de defensar la llengua i la cultura catalanes, amb de la defensa, promoció i difusió de l’edició de llibres en llengua catalana. És l’organitzadora de la Setmana del Llibre en Català que cada més de setembre té lloc a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sexe amb malestar

CANES

Un festival amb l’ombra de Miles

BARCELONA

El jazz impregna l’Estartit

L’Estartit

Paisatges illencs

GIRONA
MONTSERRAT CADEVALL
PRESIDENTA DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ENTITATS CORALS

“Les corals han estat una eina d’integració, oberta a tothom”

barcelona
Crítica
òpera

Caure en la banalitat posada en qüestió

Caos i amor a Barcelona

Barcelona
Els ‘armilles grogues’, a Visa Pour l’Image

Els ‘armilles grogues’, a Visa Pour l’Image

PERPINYÀ

Museus d’arreu de Catalunya, oberts dia i nit aquest dissabte

Barcelona