Arts escèniques

Crítica

òpera contemporània

Bufa, quins colors més extremats!

La definició de narcisisme segons el diccionari de l’IEC, és “satisfacció de si mateix, complaença excessiva en les pròpies qualitats o obres”. I això, avui, en una societat que respira per Instagram i escup els seus pensaments per Twitter, és una pràctica generalitzada. Un camp de treball ben ampli que permet fer un còmic de personatges excèntrics. La posada en escena de Marta Pazos ha donat la cobertura estètica ideal a l’òpera (escrita per Helena Tornero i composta per Raquel García-Tomás): perquè la distancia del realisme i deixa que transpiri molt millor l’excés. Una feliç troballa en què, a més, els quatre intèrprets (i un director musical fora de registre, mim eixalabrat) mantenen el to amb un moviment coreogràfic i una interpretació molt divertida i bufonesca, però no falsa. Com que hi viuen i ho disfruten, l’exageració sona coherent. L’opera bufa s’ha extremat, fins i tot en els colors de la pell dels personatges. Com si fossin un semàfor.

Es proposa un joc escènic que no busca la coherència de la psicologia dels personatges, sinó la caricatura de la situació ridículament quotidiana. Aquest Je suis narcisiste és molt intel·ligent perquè permet conciliar-se amb els espectadors de l’oïda més fina i també amb els que s’aventuren a provar aquest corrent. Fer drames d’òpera contemporània trasllada la musicalitat a uns tons desesperats, no melòdics. Amb una òpera bufa, es pot jugar amb tots els registres, des del despropòsit. I tot aguanta amablement perquè el quadre és esperpèntic. Si Tornero i García-Tomás havien indagat sobre els dramàtics desnonaments a Displace, ara triomfen amb aquesta peça, que arrenca el 25è aniversari d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions i que es mereix tenir moltes més funcions.

Je suis narcisiste
Òpera de Butxaca i Noves Creacions
Llibret: Helena Tornero
Compositora: Raquel García-Tomás
Directora: Marta Pazos
Direcció musical: Vinicius Kattah
Intèrprets: Elena Copons, María Hinojosa, Toni Marsol, Joan Ribalta
Lloc i dia: Teatre Lliure. Dissabte, 13 d’abril de 2019


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda