Cultura

Lluís Costa és Luw

El músic i productor saltenc, una peça clau del rock gironí des de fa tres dècades, prepara el primer disc del seu nou projecte, Luw

A Lluís Costa els seus amics, sobretot músics, el coneixen amb diferents noms de batalla: Lu, Lua, Luigi... Així que per batejar el seu nou projecte musical ha triat un nom que és com “una barreja” de tots els altres noms que li diu la gent: Luw.

Luw no és la primera aventura en solitari: el 2010 va publicar Un mar de confetti , l’únic disc –fins ara– de Costa 59, en el qual es va desmarcar conscientment del rock, després de tota una vida dedicada al gènere: “Volia fer una música sobretot instrumental, molt cinematogràfica i sense limitacions estilístiques; de fet, una de les idees principals de Costa 59 era que les guitarres no hi tinguessin un gran protagonisme, i ara amb Luw vull fer just el contrari: un grup de pop i rock, amb guitarres distorsionades i cançons de 3 minuts i estructura clàssica, amb versos i tornades.”

Ara fa justament 30 anys que el primer grup de Lluís Costa, Barri Baix, va debutar en directe. Després va arribar Psychoine, amb la veu de Jose Domingo, i més tard la incorporació de Costa com a guitarrista de Kitsch. En diferents etapes, el músic saltenc també ha estat una peça clau en la banda d’Adrià Puntí. I el currículum musical de Costa inclou també altres projectes com ara Ruido!. En els últims anys, però, s’ha centrat sobretot a consolidar el seu estudi de gravació, el Soundclub Studio de Salt, com tot un referent del sector a les comarques gironines, per on no paren de passar grups i solistes de tot tipus.

Evidentment, el Soundclub és la cuina on Lluís Costa està preparant, quan li queda temps entre les gravacions dels altres, les cançons de Luw: onze temes que vol tenir enllestits “com a màxim aquest estiu, perquè el disc pugui sortir a la tardor”. “Són cançons que he anat fent des de fa anys, però va ser el 2018 quan vaig començar a fer maquetes seriosament”, explica Costa, que de moment està gravant pràcticament tots els instruments –guitarres i baixos, veus i sintetitzadors– sobre les bateries que ja ha enregistrat el bisbalenc i polivalent Toni Molina. En el capítol de col·laboracions, de moment hi ha previst el saxo d’Adrià Bauzó i, en un tema, el piano del menorquí Shanti Gordi, excompany a Ruido!. “La idea és que les cançons es puguin plasmar en directe tal com les he creat a l’estudi, amb guitarra, baix, bateria i teclats.”

Luw començarà aviat a difondre alguns temes per les xarxes. Són cançons com ara Mil planetes (Bojos d’amor), Promeses, Somnis, La noia del paraigua o El monstre –coescrita amb Lluís Costabella (Kitsch)–, que mostren un ampli ventall d’influències, “des d’Elvis fins al rock dels noranta, passant sobretot per Bowie”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Artista i galerista es fonen en una mostra

Barcelona

Explicar un univers

barcelona
Premi de retrat literari Rafel Cornellà-Joaquim Abril

Joan Vinyoli, el gall salvatge

Escriptor

Foc per sanar l’art

barcelona
Crònica

Gran tradició laica

Torroella de M

Arribas a tres bandes

BARCELONA

El Tantarantana combina ‘L’Atlàntida’ de Verdaguer i el record de Wembley per reflexionar sobre el conflicte territorial

barcelona

Marta Prevosti substituirà Mariàngela Vilallonga com a vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

Barcelona

Més dones que mai

barcelona