Les ‘pedres amb nom’ que va veure Fargnoli
El Museu d’Història dels Jueus de Girona va inaugurar dimarts passat l’exposició temporal Pedres amb nom, que parteix de la reproducció ampliada d’una fotografia que Valentí Fargnoli va fer cap al 1910 de cinc làpides hebrees col·locades expressament fent una composició i cedida per la Fundació Ramon Mascort de Torroella. La disposició de la imatge permet apreciar el valor que es concedia ja fa cent anys al patrimoni jueu dins la salvaguarda i difusió del patrimoni artístic i monumental català, ja que per primera vegada les làpides són presentades com a objectes artístics i no com a document de debat. El muntatge, obra de l’estudi de Cristina Masferrer, es podrà visitar fins al 15 de setembre i serveix alhora d’homenatge al fotògraf gironí en el 75è aniversari de la seva mort.
Per la directora del Museu d’Història dels Jueus, Sílvia Planas, l’exposició “parla dels noms hebraics escrits a la pedra i al paper, i relata les històries de N’Estelina, d’En Caravida, de Na Baladre, o de l’infant encisador Jucef” a través de la fotografia de Valentí Fargnoli, segurament feta al claustre de Sant Pere de Galligants, seu del Museu Arqueològic Provincial en el tombant dels segles XIX i XX. Les làpides procedien del cementiri jueu de Montjuïc.
