Naturalitat interpretativa

El Trio Mozart de Deloitte va oferir, en el marc del Concurs Permanent de Joves Intèrprets de Joventuts Musicals d'Espanya, un concert amb dues importants obres del repertori de cambra en la formació de trio amb piano.

Van obrir el concert amb el Trio en Fa major Op. 80 (1847) de Robert Schumann. Aquesta obra té un caràcter líric, delicadament joiós, i amb un ritme impecable en els seus moviments extrems que sembla catapultar la música sempre endavant. També sap ser somiador, i quan es tenyeix de tristesa, aquesta mai s'expressa mitjançant un alè extremadament dramàtic, sinó mitjançant una suau malenconia. Totes aquestes característiques es van adaptar com anell al dit a la manera d'interpretar dels joves músics, que van demostrar que posseïen una gran naturalitat a l'hora d'afrontar aquesta obra.

Per cloure el concert, el trio va oferir el Trio nº 2, en mi menor, op. 67 per a violí, violoncel i piano, de Dmitri Xostakòvitx. L'obra, que fa servir esquemes tonals i melodies que suggereixen el folklore jueu, va ser composta el 1944, amb l'horror de la segona Guerra Mundial i l'holocaust nazi com a fons. Això queda palès sobretot en el tercer moviment, que és una oració fúnebre, tenebrosa, que desemboca en un expressiu tema jueu que recorda l'estil klezmer i que, tot i tenir una aparença alegre, està certament tenyit d'un caràcter tràgic. La versió del trio va estar plena de vitalitat i els músics van mostrar molta solidesa cambrística.