Cultura

Crítica

teatre

Despietat

Xavier Albertí gira com un mitjó l’acte sacramental de Calderón de la Barca. Ho fa despietadament, amb un cinisme notable. No toca ni una coma del vers però hi introdueix una iconografia kitsch, repertori de música del Paral·lel i un quadre final en què, a la davallada de Jesús mort a la creu, el rep un personatge ben diferent. Ja no és la seva mare, la verge Maria. Albertí transgredeix posant-hi personatges transvestits. En realitat, però, és un impacte de focs d’artifici, però darrere el fum i l’espetec no queda gaire res. Nihilisme. És de celebrar el cinisme existencial (avui, qui ostenta el poder no són ni la corona ni la creu, sinó els diners), que trenca amb tots els cànons de la bondat més estèril, però li falta discurs que superi el “yo creo” del Buen Genio i que revalori el “yo dudo” del Mal Genio.

La posada en escena no desactiva el discurs originari: que la lascívia sigui un personatge transvestit només consolida el tòpic que aquelles persones que no siguin heterosexuals són unes pecadores. Si es vol posar aquest perfil, millor seria donar-li un personatge protagonista. I que serveixi per superar el text bíblic. Si es vol reforçar la idea que amb el sentiment de culpa l’home esdevé destí de l’univers, que ha desplaçat Déu, cal ensenyar-ho obertament, tot donant-li una sortida diferent a la derrota bíblica.

Albertí té un dispositiu espectacular, dels que agraden a la Sala Gran. I que eren el màxim reclam del poble en l’època de Calderón. Però costa molt que agafi velocitat de creuer. L’obra és coral i els intèrprets respiren frescor, sobretot, quan apareixen les coreografies i les cançons. Però ni l’aparició de l’atracció de fira, remou la direcció de l’auto sacramental. Tot i l’expectativa d’un planter com Oriol Genís, Mont Plans, Roberto G. Alonso, Antoni Comas o Jordi Domènech, el que sorprèn amb un ball de discoteca és Jorge Merino, que demostra que hi ha molt més actor que l’intèrpret dels versos inicials fent de pare sense esma.

El gran mercado del mundo
Autor: Calderón de la Barca
Director: Xavier Albertí
Intèrprets: Cristina Arias, Alejandro Bordanove, Antoni Comas , Elvira Cuadrupani, Jordi Domènech, Rubén de Eguía , Roberto G. Alonso, Oriol Genís, Lara Grube, Sílvia Marsó, Jorge Merino , Mont Plans, Aina Sánchez, David Soto Giganto
Dimecres, 15 de maig (fins al 22 de juny) a la Sala Gran del TNC.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Neix una nova proposta cultural que combina gastronomia, música i natura a les comarques d’Osona i el Berguedà

Berga
ENRIC CALPENA
Periodista i historiador. Publica "El primer capità"

“A Gamper li encantarien Messi i el Camp Nou”

girona
Miquel Esteve
Novel·lista

“Rimbaud em té fascinat”

Barcelona
Un tast de...
‘L’aventura dels Vallbona i els inventors del futbol’, de Roberto Santiago

Comença l’aventura

Un festival viu

peralada
Crònica

Entre riures i passions

S. Feliu Guíxols
Crònica

Un duet més enllà dels límits

Kavafis dins l’univers de Poe

Girona

Els treballadors de La Pedrera, en vaga

Barcelona