La lluita incansable

“Malgrat totes les traves a què els catalans ens hem vist sotmesos, a l’ADAC continuem lluitant incansablement pel país i per la llengua.” Així presenta l’Ateneu d’Acció Cultural de Girona ( ADAC ) la 33a edició del Premi de Normalització Lingüística i Cultural, que es lliurarà divendres vinent, 31 de maig, a l’auditori Josep Irla de la Generalitat (20 h). En un acte presentat per Julieta Cortina, es lliuraran les dues categories d’aquest premi: el guardó personal el rebrà el músic Francesc Cassú i Jordi (Girona, 1965), director de la director de la cobla La Principal de la Bisbal i de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya –per a la qual va compondre l’òpera Llull, estrenada recentment–, i el premi a l’entitat serà per a l’equip del web Pedres de Girona , “el portal de Girona i sobre Girona”, que dirigeixen des de fa 13 anys Fèlix Xunclà i Assumpció Parés. Els dos premis han estat decidits a través de la votació popular que s’ha portat a terme a través d’internet i a la parada que l’ADAC té sempre per Sant Jordi a la plaça de Catalunya de Girona. En aquesta votació hi han participat un miler de persones.

Durant l’acte de divendres vinent, obert a tothom, també tindrà lloc l’estrena oficial de la Coral de l’ADAC, un projecte impulsat per Josep Maria Barneda, antic president de l’entitat. També s’hi portarà a terme un reconeixement a la trajectòria de l’activista cultural Ernest Costa i Savoia (Bescanó, 1940), autor de nombrosos treballs audiovisuals, programes de ràdio, llibres, articles i reportatges, sempre amb una decidida voluntat pedagògica i divulgativa d’explicar el país des de diferents punts de vista. Costa publica ara el llibre Parlat i escrit. Conferències, presentacions i articles (1997-2019), editat per l’Ajuntament de Fontcoberta, el poble on resideix Costa.

També l’ADAC lliurarà en el mateix acte els reconeixements al millor article i la millor carta sobre la llengua catalana, publicats a El Punt Avui durant l’últim any. El premi al millor article ha estat per a Joan Ferrerós i Serra (Figueres, 1952), per Espanyol, ‘catanyol’, català, publicat el 26 de juny del 2018. Aquest és un fragment de l’article premiat: “I el catanyol? Aquest suposat català és quasi castellà per la quantitat de paraules i, sobretot, construccions pròpies de la llengua espanyola. Però molt de públic ja considera normals, propis, els usos del catanyol: em pujo a la moto, la sopa està bona, que està la Maria?, menjar-se el marrón, pillar, flipar, colocón, agobiat, donar un petó o vaig a pegar-me un xapusson (a la piscina, que diu una veïna convençuda que parla en català). És un verí tan subtil com eficaçment letal, perquè els usuaris del catanyol, entre els quals molts “professionals” de TV3, 8TV, RAC1 o CatRàdio, pensen com l’esmentada veïna”.

El premi a la millor carta ha estat per a Montserrat Canals i Ribera, de Salou, per No podem viure com a catalans, publicada el 14 d’agost, on denunciava que a la biblioteca de Salou s’explicaven contes només en castellà i anglès, al·legant que “tots els nens catalans entenien el castellà”. “La meva neta de tres anys no va entendre el conte, però sí que va haver d’entendre que per ser catalana se la discriminava a casa seva”, afegia.