Cultura

Un or indiscutible

El sud-coreà Bong Joon Ho guanya a Canes la Palma d’Or amb ‘Paràsit’ i la francosenegalesa Mati Diop rep el Gran Prix

Almodóvar s’ha de conformar amb el premi a millor actor d’un dels seus: Antonio Banderas

Ningú no apostava per Bong Joon Ho abans de començar la 72 edició del Festival de Canes. Pesaven sobre tot els noms de Quentin Tarantino, una de les absències més injustes del palmarès un cop vista la seva nova declaració d’amor al cinema amb Once upon a time... in Hollywood; d’Almodóvar, que de nou s’ha hagut de conformar amb un premi d’interpretació als seus actors, en aquest cas a Antonio Banderas per encarnar una mena d’àlter ego del cineasta a Dolor y gloria. Tanmateix, en projectar-se Gisangcheung (Paràsit), el director sud-coreà va imposar-se com un dels candidats ferms a la Palma d’Or, amb la magistral posada en escena d’una història de lluita de classes a través de l’ocupació que una família pobra fa de la casa d’una família rica per a la qual treballa en règim d’esclavatge. A la manera d’una comèdia amarga, Bong Joon Ho aporta un retrat incisiu de les diferències socials.

En aquesta excel·lent edició del festival, no és que no haguessin merescut la Palma d’Or altres pel·lícules, com ara la superba Il traditore, del gran Marco Bellocchio, un altre oblit del jurat presidit pel mexicà Alejandro González Iñárritu i completat amb l’actriu Elle Fanning i els directors Robin Campillo, Yorgos Lanthimos, Pawel Pawlikowski, Kelly Reichardt, Alice Rohrwacher, Maimouna N’Dyade i Enki Bilal. Però, en tot cas, resulta indiscutible que l’hagi guanyat Gisangcheung. a parer d’aquesta cronista. Són més discutibles altres decisions, com ara el premi del jurat ex-aequo a dos dels films menys reeixits: Les misérables, amb el qual Ladj Ly aborda des d’una perspectiva “policial” les tensions a la banlieue parisina, i Bacurau, una faula dels brasilers Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles sobre la resistència popular a la violència de poder.

Tot i que sonava amb força el nom de Céline Sciamma per l’exquisida Portrait d’une jeune fille en feu, premi al millor guió, de nou cap directora ha guanyat la Palma d’Or, però hi ha estat molt a prop amb la concessió del Grand Prix al primer film de la francosenegalesa Mati Diop per Atlantique, que, de manera tan poètica com compromesa, fa present el drama dels emigrants ofegats al mar. Potser el premi és excessiu, però el film inspira afecte i consideració. El cas és que han estat premiats tres dels quatre films de directores presentats a concurs. L’altre és per a Little Joe, de Jessica Hausner, a través del premi a l’actriu Emily Beecham, que hi interpreta una fitogenetista que crea una planta artificial per a la felicitat. Els germans Dardenne, guanyadors de dues Palmes d’Or, també han tingut premi, a la millor direcció, per un dels seus films menys convincents: Le jeune Ahmed, sobre un adolescent islamista.

‘It must be heaven’, d’Elia Suleiman, obté menció

No ha obtingut un dels grans premis de la secció oficial, però s’ha de celebrar que It must be heaven, del palestí Elia Suleiman, figuri en el palmarès, encara que només sigui amb una menció especial. Com en el cas de Sibyl, l’única pel·lícula dirigida per una directora (Justine Triet) que no ha aconseguit un premi, va ser projectada i i així maltractada en l’últim dia del festival. Tanmateix, va ser rebuda amb una ovació calorosa pel públic assistent a la projecció de gala a la sala Lumière. Elia Suleiman ja havia deixat empremta a Canes amb els seus dos llargmetratges anteriors, Intervenció divina i El temps que resta, dels quals diu que va voler abordar-hi Palestina com un microcosmos del món. Això mentre, amb It must be heaven, intenta presentar el món com un microcosmos de Palestina trobant-s’hi, viatjant a París i després a Nova York. Com en els dos films precedents, Suleisman hi actua sense dir res, amb un semblant malenconiós que fa pensar en Keaton i una malaptesa que recorda Tati.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Documental

Crònica d’una mort vergonyosa al CIE barceloní

La porta de l’exili

Barcelona
Crònica
música

Djavan canta a la felicitat

Barcelona
Rosalía ho torna a fer

Rosalía ho torna a fer

BARCELONA

Cinc estudis aspiren a fer el nou projecte del museu Carmen Thyssen guixolenc

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Sant Gregori, per a menuts

Sant Gregori

Un art de la llum

Girona

Núria Espert i García Lorca es retroben a Girona

BARCELONA

Rosalía regna a la cerimònia dels Grammy Llatins i s’endú cinc dels set premis als quals aspirava

barcelona