Cultura

Crònica

música

Alta temperatura emocional

Tres moments del concert que Alejandro Sanz va oferir abans-d’ahir a la nit a l’estadi del RCD Espanyol tenen més possibilitats per quedar gravats a la memòria dels 35.000 fans que s’hi van aplegar. Primer, comencem pel final, la interpretació de la rumba Corazón partío, el hit que, el 1997, amb Aquello que me diste i la resta de temes de l’àlbum Más, li va aplanar el camí per convertir-se –potser– en el cantant espanyol més popular dels darrers anys, amb 25 milions de discos venuts. Eren les 12.45 h d’una nit amb la temperatura ambiental agradable i l’emocional pels núvols, i Alejandro Sanz i la quinzena de músics solvents i amb paritat de gènere que l’acompanyaven desgranaven el 27è tema de la seva carrera, de què nou són del darrer àlbum #ElDisco, que va editar l’abril passat. Amb #LaGira (nom que tampoc va sobrat de modèstia) el presenta en grans concerts a l’Estat espanyol, els Estats Units i Mèxic.

Qualsevol dels assistents destacaria, sens dubte, la irrupció de Shakira per sorpresa a l’escenari per interpretar amb Sanz La tortura, tema que havien enregistrat junts el 2005 i que van interpretar als deu minuts de concert, entre flamarades, efectes visuals (espectaculars, la multitud de pantalles gegants que acompanyaven el xou) i el deliri del públic. “Vull donar-vos algunes sorpreses i vull començar ben fort”, va dir Sanz, abans de presentar “una amiga que només de tenir-la a prop em puja el PH de l’ànima.”

Però les sorpreses van anar en dues direccions. A mig concert, es va produir l’altre instant del top 3 de la vetllada: emocionat en veure milers de globus blancs il·luminats amb la llum dels mòbils –una sorpresa que li tenien preparada els fans–, Alejandro Sanz va haver de parar perquè li saltaven les llàgrimes –les dues enormes pantalles verticals a cada costat de l’escenari no deixaven marge de dubtes– i es va retirar uns instants. Hi va tornar i, un parell de temes després, va dir: “Us volia sorprendre i m’heu sorprès a mi. Ho sento per la resta de la humanitat, però sou els millors dels millors del món. No oblidaré aquesta nit en la meva vida. Barcelona, t’estimo!”

Caldria comprovar si repeteix la darrera part en algun dels 33 concerts que té programats, de què 16 als EUA i 14 a Mèxic. En tot cas, la vetllada va ser lluïda i el públic (dues terceres parts eren dones) no va parar de cantar, ballar, cridar i aplaudir, tant si sonaven els grans èxits de la seva carrera (Amiga mía, ¿Y si fuera ella?, Quisiera ser, Mi soledad y yo...) com els del nou disc (Azúcar en un bowl, No tengo nada, Back in the city...); tant si oferia un estil roquer, pop romàntic, aires flamencs, rumba o salsa; tant si tocava tota l’orquestra o cantava sol al piano (va interpretar ¿Lo ves?), tant si cantava sol o l’acompanyaven Shakira, Arcángel o Judith Neddermann, amb qui van interpretar (ella en català i ell en castellà) el tema del disc Este segundo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.