Un jesuïta amb quimono

David B. Gil (Cadis, 1979) és un periodista que durant la crisi econòmica es va quedar sense feina. Tenia tot el dia per endavant i es va decidir a escriure l’obra que duia dins del cap feia anys, El guerrero a la sombra del cerezo, amb què va quedar finalista del premi Fernando Lara, cosa que només li donava accés a una publicació en línia i va decidir que, preu per preu, s’autopublicava a Amazon. I, com de vegades passa, es va convertir en un èxit, un long-seller.

Ara presenta la tercera novel·la, Ocho millones de dioses, que publica Suma de Letras, que va repescar el debut de l’autor –sis edicions– i va continuar amb l’obra de ciència-ficció Hijos del dios binario.

A Ocho millones de dioses torna al Japó feudal del seu debut. En aquest cas situa l’acció el 1579, quan el jesuïta Martín Ayala és enviat al Japó –país que coneix molt bé– per investigar uns assassinats. Tindrà de company protector el samurai Kudo Kenjiro, formant una parella llunyanament similar a Guillem de Baskerville i Adso de Melk, d’El nom de la rosa. “És un referent que al meu agent li va molt bé per dir que és com El nom de la rosa però amb samurais, batalles i duels de catana, però queda en això, la semblança”, explica Gil.

“Quan anava a l’institut, vaig començar a llegir les traduccions de Roca de les obres d’Eiji Yoshikawa, que novel·lava la vida dels samurais més famosos, i em va fascinar. Era com llegir El senyor dels anells però en un país i una època que van existir.” I va començar a llegir tot el que podia d’autors japonesos, com ara Yukio Mishima i Matsuo Basho, i a mirar films d’Akira Kurosawa i Yoji Yamada, entre molts d’altres. “He crescut fascinat per la cultura i la història japonesa i la imaginació em vola cap als escenaris que m’han regalat tantes bones estones com a lector, com si el Japó fons la meva pàtria espiritual.”

Ha fet un parell d’estades al Japó, i admet que el que més costa és aconseguir els detalls quotidians del dia a dia del Japó històric, “perquè els llibres d’història et parlen dels grans fets, de les batalles, no dels estris, de com es rentava un camperol o es tensava un arc”. Tot i el rigor que transmet l’obra –tot està planificat abans de començar a escriure–, es considera un novel·lista, no un historiador.

“Sé que no som en l’època de Dumas, de Salgari, que cal competir amb Netflix, amb les xarxes socials, per això miro que en les meves obres la trama avanci constantment, sense palla, per atrapar el lector.” Un lector que té 624 pàgines per traslladar-se al Japó del segle XVI i endinsar-se en una aventura amb intriga, història i, fins i tot, crítica. “El tema de fons de la novel·la és el xoc cultural i religiós. Els europeus hem fet servir sovint el cristianisme com una arma de colonització, com l’excusa per explotar altres civilitzacions.”