Grecs comunitaris
El festival integra a l’escenari artistes no professionals perquè transmetin la seva dosi de veritat en obres que amaren realitat social i vol visibilitzar la diversitat
Dues de les obres creades amb el veïnat en el programa ‘Art i part’ denuncien la gentrificació
Espectacles comunitaris són aquells en què la comunitat intervé directament. No únicament com a espectadors actius, sinó directament, com a base de la dramatúrgia. El Festival Grec no ha volgut desentendre’s d’aquestes produccions cuinades amb artistes no professionals que generen un fort impacte en l’entorn familiar dels artistes, tot i que tenen una vida forçadament efímera. Aquesta és una selecció dels espectacles d’aquest tipus programats per aquest festival d’estiu, que tot just comença dimecres al vespre.
Albert Tola i Constanza Brncic insisteixen amb un treball amb joves del Raval. Si en les set edicions anteriors s’havien centrat en la diversitat de cultures, en allò que els diferenciava, a Oi Néoi (Els nous) s’han concentrat en allò que els homogeneïtza: el món global. A més dels 23 joves del projecte, també s’hi han adherit un grup de gent gran, que intervé en el projecte Pi(è)ce. L’obra es podrà veure del 19 al 21 de juliol al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
Casting Giuletta és una nova aproximació al teatre social de Juan Carlos Martel. Després de treballar amb sensesostres a Sis personatges amb dramatúrgia de Joan Yago, ara prova amb la dramatúrgia de Marc Artigau. En el procés de gestació, Martel ha estat triat com a nou director del Teatre Lliure. En el Grec, es podrà veure del 18 al 20 de juliol al Lliure de Gràcia. Posteriorment, obrirà temporada en aquesta sala històrica en què una de les àvies, segons la seva confessió, va conèixer el seu marit en els balls de quan era la Cooperativa La Lleialtat.
Si Mariantònia Oliver va fer un fort impacte amb Las muchas, ara espera amplificar-lo amb Las muchísimas. La coreògrafa i directora ha congregat disset dones d’entre 62 i 76 anys (nou de catalanes, quatre de mallorquines i quatre més d’eslovenes) perquè prenguin part d’un experiment coreogràfic. Trencant el convencionalisme dels perfils convencionals de ballarins, aquesta obra apel·la a coreografiar la vida de les integrants d’un grup que s’ha constituït específicament per a aquesta proposta escènica, que es podrà veure el 29 i 30 de juliol a la sala MAC i que inclourà una part explicada en català i anglès.
Per últim, Art i part. Dins del programa de Barcelona Districte Cultural es propicien creacions de la gent del barri als centres cívics. Aquest cop, en coincideixen tres dins del Grec: al Gòtic (4 de juliol), al Poble-sec (6 de juliol) i al Besòs (6 i 7 de juliol). Pati de veïnes, al Gòtic, i Barricidi, a Poble-sec, s’enfronten, des de llocs diferents, al procés de gentrificació i pèrdua d’identitat que es viu en alguns barris. La comunitat diu i s’exposa.
Les múltiples perspectives de l’amor
‘Casting Guiletta’ és un d’aquells treballs preciosos, tendres, que cal anar cosint passet a passet. Que s’ha d’admetre sempre l’espai de la incertesa i que meravella perquè vuit dones (la majoria superen de llarg els 80 anys) parlen de l’amor, que batega en la seva memòria. Julieta tenia un amor per estrenar. Elles saben reviure els seus episodis i els desgranen posant alè de vida a capítols que molts només sabem pels llibres: hereves de la Guerra Civil s’emocionen i commouran, tant en les sessions del Grec com en la seva estada dins de la temporada del Lliure de Gràcia.
