Cultura

Crònica

cap roig

Chic: amb molta ànima

Han passat moltes coses en la vida de Nile Rodgers, molt dolentes i també molt bones, des que Chic va actuar per primera vegada al Festival de Cap Roig ara fa 10 anys: un any després d’aquell concert li van diagnosticar un agressiu càncer de pròstata, primer episodi d’una dura lluita contra el càncer que va decidir afrontar “fent més cançons que mai, més concerts que mai, més col·laboracions que mai”, com va dir dissabte Rodgers de tornada a Cap Roig amb els seus eterns Chic, pletòric d’energia als 66 anys i net al 100% de la malaltia, que li va revifar per duplicat, ara fa dos anys. Des d’aquell concert del 2009, Nile Rodgers no ha parat ni un moment, a pesar dels tractaments mèdics: ha mantingut viu el mite de Chic per a les noves generacions, col·laborant amb els francesos Daft Punk o Lady Gaga, té l’agenda plena de concerts i, ara fa un any, va publicar el primer disc de Chic des del 1992, un àlbum excel·lent titulat It’s about time, del qual dissabte a Cap Roig només va interpretar una cançó, I’ll be there, perquè Nile és molt conscient del que vol el públic: èxits.

I un concert de Chic és bàsicament això, una imparable successió d’èxits: una hora i mitja articulada en diferents blocs de medleys amb fragments de cançons ben lligats, que funcionen en conjunt com una perfecta sessió de discjòquei per recordar al públic la importància del llegat de Chic: els clàssics dels tres primers discos del grup, els del període 1977-1979, en plena era disco –als fans fidels ens agradaria escoltar cançons dels discos posteriors, però així és la vida– i de les Sister Sledge, protegides de Chic, que els van fer a mida autèntiques joies. El repertori es completa amb una àmplia mostra de les composicions i produccions amb el segell de la Chic Organization –l’imperi creat per Rodgers i l’enyorat Bernard Edwards, tot i que el primer també va firmar produccions tot sol– per a Diana Ross, Madonna, David Bowie, Sheila B. Devotion, Carly Simon o Duran Duran.

El concert es va prologar amb el Saturday de Norma Jean, vocalista original de Chic, sonant pels altaveus. Van entrar en escena els nou músics de la banda i va començar sense tràmits la gran celebració hedonista del ball, la febre del dissabte a la nit, amb Chic cheer, Dance, dance, dance i Everyboyd dance, del seu debut del 1977, per passar al want your love, gran èxit internacional del segon. En el segon bloc, Chic va reivindicar el seu Diana per a Miss Ross (I’m coming out, Upside down) i les perles per a les Sledge: He’s the greatest dancer i We are family.

Tercer bloc: els regals de Rodgers per a la jove Madonna –Like a virgin i Material girl, el títol que ell li va proposar per a l’àlbum, però ella va preferir fer-se la virginal–, Modern love (Bowie), Spacer (Sheila) i Why (Simon), abans de fusionar el Soup for one de Chic amb Lady, del duet francès de house Modjo, que utilitzava un sampler del primer: una altra manera de subratllar la seva influència en el segle XXI.

Per al quart bloc, més Sister Sledge (Lost in music, Thinking of you, que va servir a Rodgers per recordar el seu germà Edwards), Duran Duran (Notorious) i referències al passat gloriós (My feet kee dancin’) i l’honest present de Chic: I’ll be there podria passar per un clàssic de la banda.

En la tremenda recta final van sonar el Get lucky de Daft Punk, My forbidden lover, el Let’s dance de Bowie i el monumental Le freak, després del qual sobren les paraules i només queda ballar i perdre’s de nou en la música. Nile va presentar la banda (quina banda!) amb les veus de Kimberly Davis i Folami, el baix impetuós i precís de Jerry Barnes, la potent bateria de Ralph Nolle –emulant també Bowie a Let’s dance–, dos vents i dos teclats. I per al final va quedar un altre monument, Good times, que aquest estiu celebra 40 anys en plena forma: va posar tothom a ballar i uns quants convidats ho van fer a l’escenari. Nile fins i tot va exercir de raper amb unes quantes estrofes de Rapper’s delight, basat en la línia de baix de Good times. Com va dir Rodgers, sempre comunicatiu i atent amb el públic, Chic és un grup de R&B, de disco, de funk i de soul: amb molta ànima. Un gran grup per sobre de les etiquetes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les aigües tèrboles de Poe

barcelona
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
GRUP DE MÚSICA

“El folklore és una cosa viva”

BARCELONA

Billie Eilish, els joves al poder

BARCELONA

El comerç d’Empúries

Castelló d’Empúries

Namina presenta ‘Ens endurem el vent’

Girona

‘Nostromo’, 40 anys a l’espai

Barcelona
NIL PERUJO
PINTOR. AUTOR DEL MURAL SOBRE REMEDIOS VARO A LA COLÒNIA BURES D’ANGLÈS

“Varo és un dels pocs actius que té Anglès i no sabem aprofitar-lo”

anglès

Apocalipsi amb cuiro i asfalt

Barcelona

L’Orfeó Català actua avui al Royal Albert Hall

BARCELONA