Un caramel àcid per al TNC

Pere Riera tanca el primer torn del T6 amb un drama familiar a «Lluny de Nuuk»

Amb una ambientació semblant a la de Festen, el glamur i les galanteries es podreixen amb poc més d'una hora i mitja de funció. És necessària una traïció perquè es destapin les cartes de tots els membres de la família i es descobreixi que tots volen semblar desesperadament el que no són. Pere Riera ha donat els plecs als personatges, en una obra coral, que aconsegueix les millors interpretacions de la companyia T6 del TNC, un grup de solvència (Jordi Banacolocha, Rosa Boladeras, Òscar Castellví, Míriam Iscla, Anna Moliner, Joan Negrié, Àngels Poch, David Vert i Lluís Villanueva) que també és molt més compacte que al principi de temporada. Lluny de Nuuk mostra unes dones, que accepten una certa submissió per fruir de privilegis. I uns homes, gelosos, egoistes, maquinadors, sense compassió. De la brillantor es passa a les tenebres. Ningú va a Nuuk, la terra dels esquimals que confien en una ànima que els protegeix. I els caramels? Amb el punt d'acidesa justa que atempten implacables: «Els postissos també es piquen.»

Traïts per una fórmula

Carles Mallol (M de Mortal) i Marta Buchaca (No em diguis amor) han patit la novetat de ser els primers de la llista amb la companyia T6 al TNC. Tots dos han estat fidels a la seva manera de crear a la sala d'assaig i d'escriure una dramatúrgia amb molt de pes en els canvis sorprenents, creïbles per pertànyer a una trama fantasiosa i que, certament, des d'un entreteniment rescaten algunes idees força sobre la societat contemporània. Però la fórmula, amb una companyia d'actors que ells han triat però amb els quals no havien treballat, els ha jugat en contra. Mallol va sorprendre amb una Míriam Iscla superwoman i i un dissortat marit que no entén el canvi de rol: ella és eterna i ell, finit, limitat. Buchaca, per la seva banda, proposa una comèdia amb girs i rèpliques que retornen i despleguen nous significats (com la cita del títol, «No em diguis amor»). Fa un complet catàleg d'amors. L'autora troba en el joc un espai per a la crítica mordaç, però l'enjugassada trama, l'amaga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen