La por a l’estranger

El Teatre Tantarantana debat el feixisme i la por als estrangers en l’espectacle Persones potencialment perilloses, dirigit i escrit per Roger Torns, que es pot veure fins al 22 de setembre. Aquest espectacle, amb producció de Produït per H.I.I.I.T amb el suport del Teatre Tantarantana, inaugura la temporada 2019/20 del teatre i forma part d’El cicló, un projecte de suport a la creació de companyies en residència. Els intèrprets són Laura Daza, Romina Cocca, Alex Sanz i David López.

El Negre és un gos considerat molt perillós que ha atacat la Raquel i l’Ismael, el seu germà, no pensa deixar-ho passar. La tensió entre els germans anirà més enllà en retratar també la història d’una mare que vol protegir els seus fills, un fill que no pot estimar i una filla que no coneix la veritat. Inicialment, segons explica Torns, van partir del mite d’Antígona i es van interessar per parlar sobre les lleis i qui les dictava i si hi estaven d’acord o no, i sobre les persones que maten gossos. Posteriorment, va escriure una trama pensada com a tragèdia, però en la qual també tenen cabuda les cançons a ritme de hip-hop. Torns manifesta també que l’espectacle no només parla de racisme, sinó “sobre les minories i quan arriba un estrany a un poble i se l’assenyala com a estrany perquè li tinguin por”. L’obra també parla, hi afegeix, de les arrels dels que venen de fora i s’han d’adaptar a un nou lloc. En definitiva, en el muntatge es retrata un drama familiar que va més enllà. “Com que hi ha un creixement del feixisme, ens preguntem si aquest està també dins de casa nostra i de quina manera.” Laura Daza es posa a la pell de la Raquel, que intenta ser una artista, però ho té tot una mica complicat perquè no acaben de creure en ella. És la lluita d’una persona per ser una artista, apunta, i se li compliquen les coses quan arriba el seu germà a casa. A partir de quan el seu gos, el Negre, li mossega la mà, es creen “uns conflictes dins de la família de rols de poder, qui pot prendre la decisió, qui no... es crea un judici familiar”. Daza, en la presentació de l’obra, va dir que el seu personatge “busca la justícia sense arribar a la venjança, una justícia que sigui universal”. Va definir la Raquel com una persona “lluitadora, però també poruga”. “Ella es creu molt lliure i decidida, però després espera l’aprovació dels altres.” Això és un tret que connecta molt l’actriu amb el personatge. Per contra, va assegurar que la Raquel és més obedient que no pas ella. L’obra forma part d’El cicló, un projecte de suport a la creació de les cinc companyies en residència. “És un luxe en el moment en el qual vivim, en què és difícil tirar endavant un projecte ”, va valorar Torns.