Celebrar l’espai públic
Fira Tàrrega arrenca amb una xerrada pausada que reivindica el carrer com a punt de trobada, enmig del brogit del públic
La consellera de Cultura, Maria Àngels Vilallonga, admetia el xivarri dels programadors de la llotja mentre feia l’obertura institucional. Això, deia, demostra que la fira està ben viva i que hi ha moltes ganes i la necessitat de trobar-se i de parlar. També el xivarri va anar guanyant pes a la plaça Major durant la conversa entre Àngels Margarit i el filòsof Xavier Antich. Moderats per Judit Carrera, directora del CCCB, cantaven les excel·lències i les necessitats de l’espai públic. Fa un parell d’anys, Ada Vilaró també va convidar a una inauguració ben insòlita per a Fira Tàrrega: una acció de 40 hores en què la plaça va quedar buida i només se sentia el seu bategar i algun xiuxiueig. Dormir-hi i passar-hi fred va ser un privilegi d’entendre com l’espai públic deixa l’individu molt vulnerable. Ahir va arrencar Fira Tàrrega, que s’allargarà fins diumenge, i que dirigeix per primer cop Anna Giribet, la primera directora en els seus 39 anys d’història. Alguna cosa està canviant.
El carrer i l’espai
Si a l’espai privat mana el jo i els problemes més íntims, al carrer hi ha l’espai per al nosaltres i per conèixer altres maneres d’entendre el món, raonava Antich.
Per la seva banda, Margarit celebrava l’espai públic perquè és una coreografia infinita i en què tampoc calen les paraules, com ara en la dansa. Al carrer hi ha cossos movent-se amb infinites trajectòries, és hipnòtic.
Hannah Arendt parla de l’espai públic com a lloc d’aparició. Així van emergir les dues ballarines de la paret lateral de l’església per a Finale. Les parets són les fronteres on topen l’espai privat i el públic. Genera màgia sempre veure algú capaç de moure’s en 90 graus, caminant per la verticalitat. De fet, la tarima en què hi havia els ponents en la inauguració tenia una estructura esfèrica, perquè les persones necessiten humanitzar, donar unes dimensions menys monumentals, sigui en un aeroport o a la plaça Major de Tàrrega.
