Arts escèniques

L’himne de Fira Tàrrega

Sound de Secà transmeten l’energia d’una batucada, amb la sensibilitat d’un ukelele que canta a cau d’orella que tot anirà bé, que és hora de confiar

Les peces itinerants de ‘Possê’ i ‘1+1+1’ conviden a acompanyar-los, per un espai que és comú

El carrer és espai a compartir amb optimisme. Els de Sound de Secà transmeten unes bones vibracions que entren des del primer cop de timbal per les venes. De seguida s’empelten les ganes de ballar i de compartir el ritme amb els artistes. El que semblava un simple repic de tambors a dos esclata en festa i ball quan entren els altres membres del grup corrent des del fons del carrer. Tothom s’ha d’apartar i els somriures es multipliquen. Serien un compenetrat grup de batukada si abans d’agafar els seus elements a repicar no es posessin a ballar i a picar de mans entre ells. Serien un grup més de coreografies vistoses si no fos perquè aconsegueixen connectar amb els espectadors i els abracen i els fan ballar carrer avall, cap a la plaça Major. Serien un grup d’animació més si no fos perquè, al final, deixen la percussió, s’abracen a un ukelele i canten sense micròfons una cançó tan tendra com optimista, Possê todo irá bien, diuen en un accent lleidatà. Tendra i encomanadissa melodia, serà l’himne de Fira Tàrrega d’enguany.

També transmetien un entusiasme encomanadís i seguint el mateix itinerari els d’1+1+1 i la seva dialèctica sobre caminar, sobre deixar-se perdre despreocupadament. El seu transitar és a partir d’un treball acrobàtic graciós i espectacular. Són un trio que congenia i que projecta una il·lusió i una alegria en el seu joc de portors i àgils aparentment despreocupat.

Finalment, cal destacar en aquesta crònica de carretera un bombó: els Holoquè signen un treball entre tecnològic i artesanal a La caixeta. Si la canalla pot quedar embadalida per l’estètica de cafetera Sra Pots de La Bella i la Bèstia (amb tot de motllures), l’adult se sorprèn del resultat dels engranatges dins d’aquesta caixa de música. Quan s’aconsegueixi la interacció humana, gens estripada, durant l’espera a l’accés de la caixa de música dispararà les ganes d’entrar-hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic