Llibres

El combatiu Joan Brossa

L’editorial del Maresme Vibop recupera els poemes de combat de Joan Brossa

Joan M. Minguet: “I si llegim Brossa des de l’estricta contemporaneïtat? ”

Després d’un autèntic allau de publicació o reedicions de llibres de Joan Brossa, el centenari del naixement del poeta també ha servit per desenterrar aspectes més de resposta que el podrien separar de la imatge lúdica que tant l’ha caracteritzat. En els seus poemes socials i polítics, Brossa mai deixava, però, de fer broma. Algú s’atreviria actualment a presentar el cap degollat de l’alcalde com ell ho va fer de Porcioles? No. Per aquest motiu, en aquests temps de censures i repressions, la lectura de l’antologia Joan Brossa poemes de combat és doblement interessant. Publicada per l’editorial del Maresme Vibop –que lidera la periodista Montse Serra–, l’antologia ha estat a cura de Joan M. Minguet. I és una bomba per la qual segurament avui hauria estat processat.

Minguet comença la introducció fent-se preguntes: “I si llegim Brossa des de l’estricta contemporaneïtat? I si en fem una lectura fora dels marcs acadèmics? Com si Brossa hagués acabat de publicar algunes de les seves composicions i ens interpel·lessin ara mateix? Com si l’art servís per a alguna cosa més que per encabir-lo en el pou del temps? La filologia, la història de l’art, la història de les arts escèniques, les humanitats en general, en el moment en què prenen un objecte d’estudi, actuen en un doble sentit. En primer lloc, n’ofereixen claus d’interpretació, summament necessàries, això és evident. Però, de manera immediata, segresten vulguin o no vulguin aquell objecte d’estudi, el col·loquen en el passat i el desposseeixen de la seva possible càrrega d’insubmissió. Els estudis artístics en són l’exemple més fefaent: els museus poden ser una font de coneixement, però alhora esdevenen magatzems –o mausoleus– on s’igualen les obres més acomodatícies amb aquelles altres d’arrel contestatària.”

Té tota la raó i l’actualitat és un dels valors d’aquest llibre modèlic. Per exemple quan parla de la monarquia o en el brillant poema Estanc per parlar d’allò que abans anomenàvem “l’estanquera”: “Se restablece la bandera bicolor, / roja y gualda, como bandera de España. / La tradicional bandera bicolor, roja y gualda, la gloriosa enseña que ha presidido las / gestas inmortales de nuestra historia. / Hay un sello.”

Tots els poemes són d’aquesta guisa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA