Música

Homenatge als herois

El guitarrista gironí Marc Armengol publica ‘Fistful of versions’, el segon treball amb el Girona Eclectric Trio, que completen Rubén Berengena i Toni Lopera

El disc inclou versions força fidels de grans guitarristes com ara Joe Satriani i Vinnie Moore

Dos anys després del seu últim treball, Projecte X (Un recital de guitarra), el guitarrista gironí Marc Armengol (1966) ha publicat un nou disc amb la mateixa formació, el Girona Eclectric Trio, que completen el bateria Rubén Berengena i el baixista Toni Lopera. El nou disc es titula Fistful of versions i és exactament això: un grapat de versions, concretament vuit, de què algunes serveixen a Armengol per homenatjar guitar heroes, com ara Joe Satriani (The Crush of Love) i Vinnie Moore, de qui “reversiona” While My Guitar Gently Weeps, composta per George Harrison per a The Beatles, i una ària de Bach. En el disc, però, també hi ha personals relectures instrumentals de Show Must Go On, de Queen, o del popular himne gòspel nord-americà When The Saints Go Marchin In, milers de vegades versionat. El disc es pot trobar en les principals plataformes digitals. El Girona Eclectric Trio el va presentar en directe, recentment, a la Casa de Cultura de Girona, en el marc del Festival de Guitarra Girona-Costa Brava, però ni Armengol ni el trio es prodiguen gaire en directe, entre altres coses perquè el guitarrista mai no s’ha dedicat professionalment a la música. Anant sempre al seu ritme i sense cap pretensió, des del 1996, s’ha autoeditat una dotzena de discos, gravats generalment amb la Dimensió Zero, el nom que el guitarrista donava als artefactes electrònics que l’acompanyaven en el seu estudi casolà abans de gravar aquests dos últims discos amb Rubén Berengena i i el bisbalenc Toni Lopera als estudis Juglans Music d’Estanyol. De fet, les guitarres elèctriques que sonen en el disc estan tocades pel propietari de Juglans, Sergi Marcet, “el quart membre [del trio] a l’ombra”. Això és així perquè Armengol toca sempre guitarres acústiques o espanyoles i mai no ha tingut una relació gaire cordial amb les elèctriques, bàsicament perquè no li agrada tocar amb pua.

El concert que el Girona Eclectric Trio va oferir el dijous 5 de setembre a l’auditori Viader de la Casa de Cultura va tenir un repertori dividit en dues parts. En la primera, la formació va interpretar versions variades, mentre que la segona part va estar plantejada com “una prova pilot” d’un nou projecte que Marc Armengol està tot just començant a definir: “Un homenatge als guitarristes que, d’alguna manera, van ser una influència directa en la meva afició a la guitarra”, sobretot els grans guitar heroes dels anys vuitanta i noranta. Noms com ara els ja esmentats Satriani i Vinnie Moore, però també Steve Vai i Tony MacAlpine, entre altres virtuosos, que l’han marcat tant com el mestre Joaquín Rodrigo, de qui també ha gravat algunes obres. Marc Armengol va formar part de bandes de rock com ara Crisi Social, Mirall Negre, Club Bukowski i Dreamland Voyager, grup que assajava als mítics locals de la Campsa i on ja va coincidir amb Berengena a principi dels noranta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda