Cultura

Teatre creuat, polígam

Moltes companyies, directors i artistes alternen sales de petit format per presentar les noves produccions

Adaptacions d’Anna Maria Ricart s’estrenen al Brossa, al Maldà i també a l’Akadèmia
La majoria de les sales tenen clara la voluntat de donar veu a noves fornades d’artistes

Barcelona és, de llarg, una plaça on hi ha moltes més propostes que espais on representar-les. No és casualitat que Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa s’ajuntessin per aconseguir un teatre on representar els seus muntatges comercials. Als anys noranta, l’aparició de les sales alternatives augmentava la pressió. Molts dels directors artístics tenien la voluntat de presentar els seus treballs. Aquesta realitat (que se segueix produint en nous espais, com ara La Gleva, Badabadoc, Vilella o Maldà, per citar-ne alguns) va generar fidelitats com ara que companyies com Los Pelones sempre estrenessin al Tantarantana o els Titzina es vinculessin al Jove Teatre Regina. Avui, el teatre és creuat, promiscu. Moltes companyies que tenen sala proven de reivindicar-se en altres espais i direccions i artistes alternen sales, en una mateixa temporada. Aquesta és una mirada transversal a la nova realitat del teatre creuat, polígam. Són unes programacions d’explotacions breus i que rara vegada troben reposicions. És la fórmula per concentrar públics i provar que el taquillatge sigui una de les fonts de finançament principal. Tot i la immensa producció, la promiscuïtat no treu de la precarietat bona part dels títols que s’aventuren a estrenar.

Els Pirates del Maldà a l’Akadèmia

Els Pirates són els capitans de la programació del Malda, per setè any. En aquesta sala, estrenaran una obra de creació, Boira a les orelles, el mes de març, però repetiran l’aventura de passar el Nadal a l’Akadèmia amb La mascarada, una revisió d’El burgès gentilhome de Molière, que ja van interpretar en els seus inicis. L’any passat, també van actuar a l’Escenari Joan Brossa, espais de major aforament i amb una disponibilitat escènica molt diferent a la del seu saló.

Projecte Ingenu de Brossa a l’Akadèmia

Un cas similar és Projecte Ingenu. Marc Chornet és el nou director artístic de l’Escenari Brossa i, tot i que preparen un muntatge de presentació a la sala, Aquest vers és el present, abans recuperaran la trilogia de Shakespeare a l’Akadèmia per celebrar els cinc anys de trajectòria, aquest mes de novembre: Hamlet (que van estrenar a l’Atrium), Romeu i Julieta i Vaig ser Pròsper (vistes al Brossa). Chornet també estrena, amb Anna Maria Ricart, Flors carnívores al Brossa.

La Flyhard s’estrena al versus

Les produccions de la Sala Flyhard tenen sempre dobles vides. Ara, per exemple, es presenta una producció nova de #Lifespoiler a la sala Versus Glòries. A la Flyhard mateix, tornen a recuperar Sàpiens de Roc Esquius i programen per a març i abril La caixa de Carmen Marfà i Yago Alonso. El mateix equip, per cert, que Ovelles, que es podrà veure en sessió off a la Villaroel. L’entrada dels Flyhard al Versus pretén prendre to de compromís si l’assistència ho confirma. De fet, Jordi Casanovas i el seu equip van desembarcar a Barcelona en aquest mateix espai quan el dirigia Ever Blanchet. De seguida, se’ls va obrir la porta de la Villarroel de Javier Daulte.

La ruta 40 pel Lliure, el maldà i el brossa

El nou Teatre Lliure de l’equip de Joan Carles Martel posa en valor companyies com ara La Calòrica (recupera Feísima enfermedad... i estrena Artefactes musicals) i també La Ruta 40 (recupera Cúbit i estrena un nou muntatge amb text de Ferran Dordal). Aquest grup, precisament després, a partir del mes de febrer, serà al Maldà, amb Sacarina de Davide Carnevali.

La Pulpe Teatro per la Beckett i el Tantarantana

Denise Duncan és l’autora resident de la Sala Beckett aquesta temporada. També és la directora i autora de La Pulpe Teatro. Aquesta companyia seguirà ben activa com a companyia d’El cicló al Tantarantana. Ni el Tantarantana ni la Sala Beckett han presentat temporada encara, però es dona per segura la coincidència.

A l’almeria, ‘qui ets?’

La companyia Gataro, que impulsa el Teatre Almeria, per ara, no ha destapat quina serà la nova producció. L’any passat, van fer una nova versió cabaretera i off d’una producció de Dagoll Dagom: Poe. En aquesta sala, destaca la quarta temporada d’Autónomos, el musical, però sobretot la preciosa producció de Qui ets? de Màrius Serra, que va esclatar a l’Espai Lliure la temporada passada.

Elena Fortuny de l’akadèmia a l’Arnau itinerant

L’actriu i directora es triplica artísticament. Per una banda, amb La Danesa refan Assaig sobre lalucidesa a l’Akadèmia. Ella mateixa dirigeix (amb Vintana Teatre) el Per un sí o per un no de Nathalie Sarraute, també a l’Akadèmia. I fins i tot prepara un projecte amb Arnau Itinerant, el col·lectiu que mira de donar vida al Teatre Arnau, abans i tot de les esperades reformes.

Aura al pou, de la gleva a la sala beckett

Berta Prieto i Lola Rosales es van estrenar com a autores amb Chinabum, l’any passat, a La Gleva, com a Companyia Aura al Pou. Aquesta tardor, presentaran a la Sala Beckett Fuck you modern family, dirigides per Anna Serrano.

EPIDÈMIA TEATRE, DEL TGB AL MALDÀ

La joveníssima companyia ja va fer el salt, la temporada passada, sortida de l’Institut del Teatre. Després de 9 to 5 al TGB, en va fer una versió nova per al Maldà. Al TGB van arriscar-se amb Bed & breakfast, a partir de cançons d’Els Amics de les Arts (i el poliamor, de fet). Ara, s’atreveixen a fer un refregit de sarsueles a Mistela Candela Sarsuela. El mes d’abril vinent.

LA LLARGA ENTRA A LA SALA BECKETT

La Llarga va estrenar Bruels, un espectacle molt enginyós a l’Espai Lliure del Grec. Va accedir-hi gràcies a ser la guanyadora de premi Adrià Gual de l’Institut del Teatre. Ara, afortunadament, ha trobat un espai on fer temporada, aquesta tardor.

CLARA PEYA, AL MALDÀ i a l’atrium

La pianista Clara Peya prepara la música d’Una habitació buida al Maldà, amb un director expert com Joan Maria Segura i amb un grup immens d’exalumnes d’Eòlia. Peya, com a membre de Les Impuxibles, va estrenar, el curs passat, un celebrat Suite TOC núm. 6, de què s’intueix gira i reposició a Barcelona: van fer molt curt d’aforament per al públic que hi volia assistir. Al novembre, amb Marc Rosich presenten una versió musical de La infanticida de Víctor Català a l’Atrium. En aquesta sala, es reposa una peça de la companyia pròpia, Júlia.

marta buchaca, del cine a la sala beckett

Marta Buchaca, que aquesta setmana ha vist com s’estrenava la seva versió cinematogràfica de Litus (estrenada abans a la Flyhard), tornarà a la Sala Beckett enguany. Respon a la demanda del director artístic de la sala, Toni Casares, de poder anar seguint les autories. Ara, ho fa amb Rita. Abans, havia estrenat L’olor sota la pell (2007), Plastilina (2009) i El cim (2016). Darrerament, s’ha provat com a autora per a joves (Playoff, a Madrid) i familiar (amb una particular Alícia al país de les meravelles que tornarà al Viu al Teatre del Romea).L’autora ha transitat per múltiples sales, com ara Versus (Les nenes no haurien de jugar a futbol), Villarroel (L’any que ve serà millor, Losers), TNC (A mi no em diguis amor), Romea, Bonnemaison/La cuina (Només una vegada), (Emergència)o Lliure/Flyhard (Litus).

Utzet, per l’Eòlia, Maldà i Biblioteca

Ferran Utzet va debutar com a director a la Biblioteca de Catalunya. Des de llavors, sempre ha anat presentant un títol en aquesta sala. En espera de conèixer el cartell d’aquest 2019/20, ja es pot veure que Utzet tindrà una direcció a l’Eòlia (dins de les mostres emergents dels alumnes del centre, que presenten projectes de final de curs) i també al Maldà: El silenci dels telers, una adaptació de Ricart dels testimonis recollit per Assumpta Montellà. Serà el mes d’abril vinent.

Mario Gas: Gleva, Romea i Akadèmia

Mario Gas alternarà la seva faceta d’actor a l’Akadènia (Maestro Fellini) i, molt probablement, tornarà a La Gleva, el seu teatre veí (encara s’ha de presentar temporada). També farà de director a Viejo amigo Cierón, al Romea, a més de recuperar A casa (refent aquell Homebody/ Kabul de Kushner), amb Vicky Peña. També dirigeix L’home de la flor als llavis a l’Akadèmia.

Managuerra, de Dau al Sec al Versus Glòries

Mercè Managuerra va ser la directora artística de l’Akadèmia. Quan va marxar, va construir el projecte de Dau al Sec. Però va decidir estrenar El mercader de Venècia al Versus Glòries. Era la darrera obra que dirigia Konrad Zschiedrich. I ell ho sabia. (Marc Chornet, del Brossa, per cert, com a paradigma d’aquest creuament constant per sales va recordar Konrad a l’Akadèmia, que hi havia estat dirigint darrerament.) Ara, l’equip de Managuerra tornarà al Versus Glòries, al novembre.

Bofill, de l’akadèmia al temporada alta i al versus

Mònica Bofill va estrenar al Grec (Teatre Akadèmia) Paradisos oceànics, a partir del viatge d’Aurora Bertrana. Aquesta obra es podrà veure, puntualment, al Temporada Alta (i és molt probable que entri en alguna producció de sales per presentar, encara). D’altra banda, Bofill fent tàndem amb Ana Maria Ricart (que també creua per moltes sales) signaran Obsolescència programada a la Versus Glòries, el mes de juliol vinent.

roc esquius al versus, el ‘tanta’ i la flyhard

L’autor, actor i director Roc Esquius té, com a mínim, tres accions en sales diferents. Repesquen el seu text Sàpiens a la Flyhard, estrena Byanko (el primer text que dirigirà que no ha escrit ell) a la Versus Glòries i la companyia Dara recupera, per Nadal, Els Pastorets de la Martina al Tantarantana. El Tanta repeteix festival RBLS i també el nou treball de Jorge Yamam-Serrano: Revelació 1.0.

LES DOBLES VIDES DE TARANTINO

Si ens hem de creure Twitter, hi haurà una nova oportunitat de veure Stabat mater, d’Antonio Tarantino, estrenat, l’any passat, als magatzems del TNC. Ara, serà a La Gleva, en una data per determinar. També Les vespres de la beata verge, que era la primera part del díptic estrenada a la Beckett i amb temporada a l’Akadèmia el 2016, ara torna en breu estada a la Beckett. Un cas similar a Ocaña, reina de las Ramblas, que es presentarà quatre dies a la Beckett però farà estada a l’Escenari Brossa al març.

APUNTA TEATRE, LA MÉS FIXA

La sala Versus Glòries va canviar de direcció artística la temporada passada. La lidera Apunta Teatre. L’any passat, van presentar fins a quatre produccions al mateix teatre. Ara, repeteixen aventura i prorroguen el seu El funeral de Mary-Lin, estrenen Feliç Diwali (de Xavi Morató, un habitual al Maldà) i aposten per Byanko, Gustafsson R60 i Obsolescència programada. Des del Versus han convertit en companyies residents La niña bonita i Trama. La niña... estrenarà, ara, Andy y los huérfanos i abans havien presentat El camp i Montag 451, que ara es reposa al Brossa. Trama, per la seva banda, signa Gustaffson R60 i consta com a peces anteriors Vernissatge (del Maldà saltarà, ara, al Joan Brossa) i ASAP, que es va veure a l’Atrium.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.