Amor i classes

En començar Señor (Sir), pel·lícula índia amb coproducció francesa que va ser presentada l’any passat a la Setmana de la Crítica de Canes, Ashwin ni tan sols mira Ratna, que no gosa mirar-lo. Ell és el senyor i ella, la criada, escollida per la mare d’Ashwin entre els seus servents perquè tingui cura de la casa del fill i la seva esposa. Tanmateix, el senyor no es casa perquè una infidelitat de la promesa li fa reconèixer que, de fet, ell no l’estima. Ratna és una jove vídua originària d’un poble. La família del seu marit difunt li permet treballar a la ciutat perquè així té una boca menys per alimentar i una part de la paga de la criada, que somia ser dissenyadora de moda mentre costeja els estudis de la germana petita. En el cas d’Ashwin, des de Nova York, on podia fer d’escriptor, ha tornat a l’Índia perquè, en morir el seu germà, ha de fer costat al pare en una immobiliària on treballa desmenjadament.

Ashwin i Ratna coincideixen en un mateix espai i, malgrat la diferència de classe que defineix els seus rols antagònics, van establint una relació que no és aliena al fet que cadascú té el desig d’una altra vida que fa que comprengui l’altre. A partir de petits gestos i, certament, de les mirades, pot sentir-se el seu desig recíproc, que ensopega amb el classisme profund, el masclisme interclassista, els prejudicis socials, el pes de la tradició i les pròpies pors. Rohena Gera, formada cinematogràficament en la universitat californiana de Stanford, mostra aquest enamorament amb sensibilitat i d’una manera que es fa prou creïble, però, a la vegada, amb una polidesa i tant de bon gust que transmet un desig d’agradar a un públic occidental de bons sentiments.