Gustós suc de taronja

Del que podria ser un drama on desgranar les morts properes i la seva malaltia, en surten rodant les taronges de la vida, carregades de fertilitat. Ada Vilaró domina el temps i l’espai dalt de l’escenari. Exposant-se al màxim, aquest cop fent molt ús de la paraula per transmetre la seva història i la de la mare, i la de l’àvia, atura el cor del públic quan calla i deixa que el seu cos parli. Vestit o despullat. Perquè la intensitat del moviment marca una força que captiva. Tant a Públic present 24 h com a UrGENTestimar ella es limitava a oferir una mirada franca que redimia. Ara ha passat a un lluminós atac. No deixa d’abraçar, però s’aferra a la vida amb més força que mai.

Del “tot ocupat!”, que indica una vida joiosa, carregada de deures i reptes, es trasllada a “És una festa”, en què incita a viure l’instant: a admirar el paisatge per la finestra del tren. Vilaró talla en sec el que podria ser un monòleg quotidià, un stand-up-comedy tronat, al gir més íntim i contemplatiu. Supera les incomoditats que li escup el mirall ensenyant-li un cos mutilat, però com l’artista de Gentle unicorn, n’extreu vida. Li falta un pit i es compara amb una Venus que es cobreix amb el braç. Es reconeix vivible i ho reivindica amb la celebració de compartir la vida. Transmet en una dimensió absorbent, utilitzant petits girs per mantenir un ritme, una sorpresa en la seva manera de narrar. Té la vida als seus dits. Escapça amb una destral de ràbia tot allò que li impedeixi desenvolupar-se. Màgic. Espiritual. Generós.