“Soc un ‘freakie’ de la veu”

Gairebé tres anys després d’abandonar Lax’n’Busto, dels quals va ser el cantant durant tota una dècada, el manresà Salva Racero presenta, finalment, el seu primer disc en solitari: Immortals (Satélite K), un lot de deu cançons que avui presentarà en concert a l’Apolo de Barcelona (21 h). “Feia molts anys que treballava per a diferents projectes [Racero, abans de formar part del grup del Vendrell, s’estava forjant una carrera a Londres i havia participat en musicals com ara Mar i cel] i ara ha arribat el moment d’ensenyar les meves cartes i explicar qui soc”, explica el cantant, un “freakie de la veu” que es proclama, també, un “anti-crooner” i que, en la portada del disc, ofereix el seu cor en una imatge, assegura, “molt pròpia de Netflix”.

Immortals, amb músiques de Xasqui Ten i lletres de Racero, inclou les quatre cançons que, abans de l’estiu, el cantant ja va donar a conèixer en un EP, i traspua positivisme a tort i a dret. “Soc així; qui em coneix ja sap que miro la vida en positiu”, assegura el manresà, “molt agraït de poder-se dedicar a la cultura en els temps que corren”. “No vull arribar a gran i que els meus fills, o els seguidors, em recordin com un pesat malhumorat, sinó com un tipus positiu”, afegeix.

Sense una marca consolidada al darrere com la de Lax’n’Busto (que de moment no busquen cap substitut estable per a Racero), el cantant reconeix que, aquests, tornen a ser temps de picar pedra. “Podia haver-me aposentat com a cantant de Lax’n’Busto, però, tot i que va ser una decisió complicada, vaig preferir fer un salt endavant. El meu lema és ‘jo hi vaig’ i, per això, Vaig va ser el primer single i la gira rebrà aquest nom.”