Art

La foto estrena casa

La Fundació Mapfre deixarà la casa Garriga Nogués i a finals de maig obrirà un centre de fotografia amb vocació internacional a la seva torre de la Vila Olímpica

La convocatòria d’un premi internacional vol situar Barcelona en el primer pla del sector

La Fundació Mapfre té un nou projecte cultural per a Barcelona: un centre de fotografia amb vocació internacional que inaugurarà al maig a l’edifici conegut com “vela” –res a veure amb l’hotel– annex a la torre de la companyia d’assegurances a la Vila Olímpica. La institució fa quatre anys que va obrir la seva primera seu cultural a la capital catalana, a la casa Garriga Nogués, que ara deixarà. L’edifici modernista del carrer Diputació perdrà, doncs, uns continguts culturals d’alt nivell que atreien 100.000 visitants cada any.

Els responsables de la Fundació Mapfre sacrifiquen un continent de valor artístic i excel·lent ubicació per poder disposar d’un espai que té més superfície i millors condicions per al repte cultural que s’han marcat. La zona no els espanta: “Acostarem la cultura al mar.” De riscos n’hi ha, però confien sobretot a seduir un públic jove. Fins aquest estiu, el “vela” de la torre Mapfre l’ocupava l’Institut Municipal d’Hisenda.

També sacrifiquen una de les seves dues línies, la pintura, per donar “més volada” a l’altra, la fotografia. Un mitjà amb el qual l’entitat està estretament vinculada des del 2007, quan va decidir crear una col·lecció que ja voreja les 1.500 obres. Dos anys després va iniciar el programa d’exposicions temporals a la capital de l’Estat, que més tard es va desdoblar a Barcelona, amb què es va fer definitivament un nom en el món de la fotografia.

“Però volem fer un pas més”, subratlla Nadia Arroyo, directora de l’àrea de cultura de la Fundació Mapfre, que diu que van veure clar que el millor aliat per fer-lo era Barcelona per la gran tradició que té en l’àmbit fotogràfic. “Ha sigut una elecció gairebé natural.”

Els 1.400 m² de l’edifici (que ja s’està adaptant) es distribueixen en dues plantes. A la de peu de carrer hi haurà la recepció, una llibreria, una cafeteria i les oficines. L’activitat es concentrarà a la primera planta, dividida en dues sales. La gran, de 700 m² (cent més que tota la casa Garriga Nogués), allotjarà tres exposicions a l’any d’autors consagrats i d’altres que, sense ser tan coneguts per al públic, són de màxima referència. En aquesta estança principal es recuperaran periòdicament algunes de les grans produccions que només s’han vist a Madrid. La cosa curiosa és que a partir d’ara succeirà el contrari: les exposicions s’estrenaran a Barcelona i després viatjaran a Madrid.

La sala petita, de 150 m², obrirà simultàniament una exposició (per tant, també en farà tres a l’any) de tipologies diferents. Una de relacionada amb els fons de la Mapfre (que tindran així la seu estable que fins ara no tenien), una altra per donar visibilitat a institucions catalanes, preferentment públiques, que custodien patrimoni fotogràfic però no tenien espai per difondre’l (per exemple, s’està treballant un projecte amb el MNAC), i una tercera que teixirà complicitats amb les últimes generacions de creadors, sobretot els que s’estan formant.

Al maig l’aventura començarà a fer camí amb exposicions de dos tòtems: Bill Brandt (a la sala principal) i Paul Strand (a la sala menor). La programació per als pròxims anys s’està cuinant, però ja hi ha lligades, per al 2021, propostes de dues dones fotògrafes: Claudia Andújar i Judith Joy Ross.

No tot s’acabarà en les mostres. Es volen cuidar especialment les activitats educatives i es vol treure el màxim rendiment de l’auditori de la torre Mapfre, amb accés directe des del “vela”, amb cicles de conferències sobre col·leccionisme, tècnica, conservació... I la cirereta del pastís: la convocatòria d’un premi internacional és una aposta decidida per situar la capital catalana en el primer pla del sector de la fotografia.

L’equip de la Fundació Mapfre ja ha presentat les idees del seu equipament a les administracions, Generalitat i Ajuntament. “Ens donen suport.” També les ha exposat a les altres institucions artístiques de la ciutat, i de manera detallada a la Fundació Foto Colectania, amb la qual comparteixen essència –“però no ens trepitgem”–. Les relacions són excel·lents i ara que estaran més a prop l’una de l’altra tramaran coses juntes. De fet, ja tenen una política de descomptes en les entrades. “Des del primer moment vam dir que nosaltres veníem a Barcelona a sumar. I el nostre balanç d’aquests quatre anys és tan satisfactori, a nivell d’institucions, ciutadania i crítica, que ens ha animat a anar més lluny”, rebla Arroyo, que avança un pla de coproduccions amb el MNAC, la Fundació Miró i el Museu Picasso que suplirà les exposicions de pintura que feien fins ara a la casa Garriga Nogués. L’actual, i que de pintura serà la última, està dedicada a la tècnica del pastel i és una delícia.

Una bona notícia (un nou equipament cultural sempre ho és) i una altra, si no dolenta, incerta: què se’n farà, de la casa Garriga Nogués. És propietat de Liliana Godia, que la va utilitzar molt poc temps per fer-hi lluir la seva col·lecció. En tancar-la, va llogar la bella finca de l’arquitecte Enric Sagnier a la Fundació Mapfre. Caldrà veure qui serà el nou inquilí i, sobretot, si té sensibilitat cultural.

La Mapfre s’acomiadarà de la seva primera seu barcelonina amb una exposició del fotògraf Carlos Pérez Siquier. S’inaugurarà al febrer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona