Cultura

Carles Sala, al ‘White Ravens’

El seu llibre ‘El tren de les parades sense nom’ ha estat seleccionat com una de les 200 millors obres infantils i juvenils del món pel prestigiós catàleg alemany

Carles Sala i Vila (Girona, 1974), un dels escriptors de literatura infantil i juvenil més prolífics en llengua catalana, ha tornat a ser reconegut. Un dels seus llibres, El tren de les parades sense nom (La Galera, 2018) ha estat un dels llibres seleccionats pel prestigiós catàleg White Ravens, que cada any elabora la Biblioteca Juvenil Internacional de Munic coincidint amb la Fira del Llibre de Frankfurt, que tindrà lloc del 16 al 20 d’octubre. El catàleg White Ravens està format per 200 títols d’uns 60 països, escrits en més de 30 llengües i seleccionats per vint especialistes en literatura infantil i juvenil.

L’escriptor gironí, que va rebre la notícia abans-d’ahir a la tarda de l’editora –“tota eufòrica”–, reconeix que se sent un “privilegiat” per aquest reconeixement “al qual no t’hi presentes sinó pel qual ets escollit”, com bé apunta. Guardonat amb altres distincions, no és la primera vegada que una obra seva rep aquesta menció; la va rebre l’any 2012 amb Cornèlius i el rebost d’impossibles. Una selecció que en aquell cas va impulsar que el llibre fos traduït a diversos idiomes (la versió a l’eslovè ara és a punt de publicar-se) i per la qual va ser convidat a diferents països per presentar-la, com ara al Brasil (a la Biennal de São Paulo) o a Turquia, entre d’altres. Per això és conscient de l’abast d’aquesta distinció. Un Carles Sala que, sempre que pot, es descriu com “un afortunat” pel fet de fer allò que més li agrada: explicar històries. “I encara més si em donen sorpreses tan agradables com aquesta”, afegeix ara.

Des que va publicar la seva primera obra el 2008, Sóc com sóc (Barcanova), no ha parat i ja porta publicades unes 38 obres. “Sempre tinc la sensació de ser lent, però quan faig recompte veig que potser no ho soc tant. Per sort, tinc moltes idees, de dia i de nit... El que em costa és lligar-les!”, confessa.

Últimament s’havia dedicat més a escriure àlbums il·lustrats, i El tren de les parades sense nom és l’última novel·la llarga, que va trigar un any a concebre. Narra el fabulós viatge d’aprenentatge de la Lia, una nena que no vol pujar al tren que l’ha de portar en direcció a Quintaforca. Però aviat descobrirà que potser el trajecte no serà del tot avorrit ni tan tranquil com es pensava...

Carles Sala ha guanyat diferents premis de literatura infantil i juvenil de primer nivell com el Barcanova 2009, el Folch i Torres 2009, el Vaixell de Vapor 2009 o el Guillem Cifré de Colonya 2008, entre d’altres. No para, i encara que s’ha passat més temps oferint xerrades a les escoles, s’ha dedicat a revisar una obra de teatre que va resultar finalista en el Frederic Roda. I això no és tot: ja prepara una altra peça que, com l’anterior, qui sap si podrem veure en un escenari.

El que és clar és que Sala té davant seu un llarg trajecte literari. L’última parada: Quintaforca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.