‘Havin’ a party’ a Calella

Mèrit destacable, el del Calella Rock Fest, d’apuntar-se el debut a Catalunya de Southside Johnny & Asbury Jukes, icones del Jersey Shore a qui, certament, després de gairebé cinquanta anys de trajectòria, ben pocs confiaven ja veure cantar mai per aquestes contrades. Conegut, en gran mesura, per la seva vella i estreta camaraderia amb Bruce Springsteen i la E Street Band –hauria estat justa una visiteta, divendres a Calella, d’almenys un 0,5% dels feligresos que viuen amb histèria cada concert del Boss a Barcelona–, el septuagenari cantant de Nova Jersey, de veu cada vegada més aspra, rugosa i gastada, però també voluntariosa i sàvia, va anar convencent l’audiència de l’antiga Fàbrica Llobet –que, aquest cap de setmana, en la setena edició del festival, haurà gaudit també d’actuacions com Diamond Dogs i Ñu– a mesura que anava xopant la camisa de suor.

Força més curt del que solen durar les seves cerimònies i amb una banda –sense membres, ja, dels Asbury Jukes originals– dominada per la mesura i les bones maneres, el concert de Southside Johnny va inflamar-se, com era d’esperar, amb peces dels seus sòlids tres primers discos, produïts entre el 1976 i el 1978, i amb Bruce Springsteen o Steve Van Zandt en els crèdits d’autoria, com Love on the wrong side of town, The fever, Talk to me, Trapped again o I Don’t want to go home. Colofó dels seus xous des de temps immemorials, Havin’ a party, versió, en clau de celebració, de Sam Cooke, va fer-nos marxar a casa amb un somriure i la satisfacció, bàsicament, d’haver aconseguit un cromo força valuós en la col·lecció d’artistes true originals a qui no havíem vist mai. Tornarà.