Cinema

FIRES DE SANT NARCÍS

Pel·lícules. Soldados de Salamina

‘Soldados de Salamina’

Si la novel·la de Cercas va ser un èxit de vendes, la pel·lícula de Trueba no es va quedar enrere recreant, a través d’una periodista, la història del milicià que va salvar la vida a Sánchez Mazas

Després de batre rècords de vendes en la seva versió literària, obra de Javier Cercas, Soldados de Salamina va convertir-se en un dels films més vistos a les pantalles de l’Estat per mitjà del director David Trueba.

Soldados de Salamina explica la història d’una professora de literatura que investiga la història d’un milicià que va salvar la vida al fundador de la Falange, Rafael Sánchez Mazas. L’afusellament frustrat, que es va produir al santuari del Collell el 1939, va permetre que Sánchez Mazas s’amagués de les tropes republicanes, amb l’ajuda i la col·laboració d’un grup de veïns de la zona. El relat d’aquesta història, una de tantes que sobreviuen gràcies al boca-orella al pas dels anys, es converteix en una obsessió per a la protagonista, que aprofita la investigació per trobar-se a ella mateixa. El rodatge, en terres gironines, va comportar unes mobilitzacions, una participació de la ciutadania i un seguiment de la premsa com mai, només comparable al que van protagonitzar l’Ava Gardner i la seva Pandora.

La pel·lícula, que es va rodar durant nou setmanes en diversos escenaris de les comarques gironines, va tenir un pes important a la ciutat de Girona, amb interiors al cafè Le Bistrot, el bar Núria, la Llibreria 22 i la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Altres escenes es van rodar al pont de Pedra.

La presència de la ciutat de Girona, que sobrepassa els 17 minuts en pantalla, és important. En cap moment s’intenta disfressar-la ni fer-la passar per una altra ciutat i tampoc s’amaguen de cap manera les localitzacions.

L’adaptació cinematogràfica va implicar canvis importants respecte a la novel·la. El més significatiu va ser que el protagonista en el film seria una dona, Ariadna Gil en el paper de Lola Cercas. El director, quan va entreveure aquesta possibilitat, va comprovar que el guió guanyava amb aquest canvi. Va pensar en primer lloc en Victoria Abril però problemes d’agenda van canviar el focus cap a la que era la seva dona i mare de la seva filla.

Al seu voltant desfilen personatges com ara la Conchi (María Botto) i, sobretot, el del vell i entranyable Miralles, que Joan Dalmau encarna amb una eficàcia comparable a la de l’altre protagonista, Ramon Fontserè.

Soldados de Salamina
Director:
David Trueba
Any:
2002
Intèrprets:
Ramon Fontserè, Ariadna Gil

La guerra vista des de dins

“Ha estat una manera d’apropar-me a la Guerra Civil Espanyola –va comentar el director David Trueba– des d’un punt de vista realista i no des d’una recreació excessivament il·lustrada. Intentar retratar el conflicte des de dins sense caure en la sensació de falsedat o de posada en escena.” Explicar la Guerra Civil no tan sols com una guerra pel que fa a ideologies, càntics, banderes, uniformes, franquistes, falangistes i republicans, sinó, i molt especialment, parlar de les persones que la van fer, que la van viure al fang, sota la pluja i amb tota la podridura que comportava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós

TEATRE

La Perla 29 incorpora un ‘Zoo de vidre’

BARCELONA
CRÒNICA

Banyoles, lectora i novel·lada

crònica

Diada radiant en el retorn a l’essència

crònica

Una sola música que tothom balla com vol