Art

El retrat de la Movida

Foto Colectania reuneix per primera vegada en una mostra el treball dels quatre fotògrafs més significatius del fenomen contracultural dels anys vuitanta

Les arrels del moviment cal buscar-les a Barcelona, diu Alberto García-Alix

Amb la seva característica veu enrogallada, el fotògraf Alberto García-Alix proclama que les arrels de la Movida cal buscar-les a Barcelona. “Va fer eclosió a Madrid, però les influències estaven en els aires de llibertat que vam respirar a Barcelona. Tot era aquí: les revistes, els espais, les noves tendències...”, explicava, unes hores abans de la inauguració de l’exposició La Movida. Crònica d’una agitació. 1978-1988 que presenta la Fundació Foto Colectania fins al 16 de febrer.

La institució barcelonina ha promogut aquesta mostra que, per primera vegada, reuneix l’obra dels quatre fotògrafs més significatius del fenomen: García-Alix, Ouka Leele, Pablo Pérez-Mínguez i Miguel Trillo. Quatre autors d’identitats molt fortes, amb universos molt singulars i llenguatges molt diferents, però que es complementen per entendre les essències de la Movida, remarquen des de l’equip de Foto Colectania, que, a més, han donat a la mostra projecció internacional. A l’estiu, la van exhibir a Les Recontres d’Arles, el festival de fotografia de referència.

Ouka Leele hi va viure i tot, a la capital catalana, del 1978 al 1982. El seu treball, inclosa una de les seves sèries més emblemàtiques, la surrealista Peluquería, va ser, en part, una Movida descentralitzada de la capital espanyola. El problema, diuen els qui en van ser “testimonis i actors alhora”, és que aquest episodi de la contracultura espanyola s’ha estudiat poc i malament. No va ser un moviment artístic, per molt que hagi marcat a foc el nostre imaginari visual dels anys vuitanta. I encara menys va ser un ramat de xais que seguien les directrius de la política de la transició encarnada en el PSOE. “És l’anhel modernitzador el que va definir la Movida. I quan triomfa és quan mor”, raona García-Alix, un autèntic supervivent d’aquells anys efervescents en què la droga i la sida s’emborratxaven diàriament de víctimes, amics, familiars i amors seus que continuen vivint en les seves fotografies.

“L’únic que em sap greu és no haver fet més fotografies. No érem conscients del que estava passant”, rebla el fotògraf, que, el 1999, va rebre el Premio Nacional de fotografia. Va ser el primer dels quatre que exposen a Colectania a rebre’l. Bé, n’hi ha un que encara no l’ha rebut, Miguel Trillo, curiosament el que conserva més records de la Movida i el que en conceptualitza amb més claredat i menys frivolitat les seves aportacions a l’avantguarda creativa. O no tan curiosament: diguem que és dels que va dur una vida més ordenada i sense tants excessos.

“Sense la música, sense el fum i el soroll dels concerts, la meva fotografia no hauria existit”, avisa. Trillo va penetrar amb la seva càmera en la nova vida nocturna d’aquella Espanya que s’havia despertat del malson del franquisme. Però el seu objectiu no eren els grups que tocaven, encara que vinguessin tots uns Rolling Stones, sinó la gent que els anava a veure. “Me’ls enduia als lavabos i feia servir un encenedor per enfocar-los. Jo era sobretot fan del públic madrileny anònim. Els vaig convertir en escultures vivents. Vaig democratitzar el punt de vista”, sosté.

Alberto García-Alix, Ouka Leele i Miguel Trillo eren uns xavalets de vint-i-pocs anys quan van irrompre en el món de la fotografia, però sense tenir l’estatus de fotògrafs. Eren purament autodidactes. Pablo Pérez-Mínguez els duia deu anys d’avantatge i es va acabar erigint en una mena de protector de molts d’ells. La majoria no tenien on caure i quan es cansaven de deambular els acollia al seu estudi. “Era com una Factory d’Andy Warhol”, apunta Rocío Pérez-Minguez, la seva neboda i biògrafa. Pérez-Mínguez va morir el 2012 i dimecres, un dia abans de la inauguració de l’exposició de Foto Colectania, va morir Javier Furia, un dels fundadors de Radio Futura, la seva parella i model de moltíssimes de les seves imatges.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda