D’Aretha a l’Auto-Tune

Circumscrits en la bullent escena de músiques urbanes a Barcelona, Aiala –projecte compartit entre la barcelonina Jara Aiala, de 22 anys, i el valencià Isaïes Albert, de 26– presenta avui en societat al Festival Cruïlla de Tardor el seu debut: Nothing less than art (Kasba), un compendi cuinat amb múltiples influències de l’anomenada black music que ja va sorprendre algun espectador desprevingut el mes passat al Mercat de Música Viva de Vic, on Aiala –com farà també avui a La Nau– va presentar-se amb discjòquei i dues ballarines.

Aiala es nodreix de les lletres, en anglès, que Aiala “escriu tota la vida”. “A casa tinc un munt de llibretes des de fa una pila d’anys”, explica. “Aquest disc va obligar-me a ordenar-ho i a fer una tria amb allò que més m’identificava.” El resultat són dotze cançons en què es plasma l’ampli ventall d’influències amb què es mou el grup. “Ja de petita escoltava Manu Chao i El Rey León”, afirma la cantant, que cita Aretha Franklin, Ray Charles i Stevie Wonder alhora que Miley Cyrus i Demi Lovato. Nothing less than art se serveix també de l’omnipresent Auto-Tune (un modificador de veu que el grup, diu ella, utilitza com si fos “un filtre d’Instagram”) i el compromís amb les lluites socials amb què es vincula sovint la música negra: “El món està fet una merda, cal que la música mostri un compromís”, defensa Albert. En el disc, finalment, col·labora Clara Peya. Conté una versió dels barcelonins La Kinky Beat. “Són dones poderoses que pugen a l’escenari i gaudeixen com ben poques”, exposa Aiala. “Amb la Míriam de La Kinky m’hi he emmirall tota la vida!”