Sitofonk, el pecador

Sitofonk va començar a pensar en aquest projecte ara fa set anys i, finalment, el disc ja ha sortit, concretament el 7 de setembre passat. El segon àlbum de Sitofonk, veu de llarg recorregut dins del hip-hop gironí, es titula Sep7em –septem, és a dir, set en llatí– i inclou set cançons, cadascuna de les quals està dedicada a un dels set pecats capitals. “Sí, ara mateix tinc una certa obsessió pel número set”, reconeix Sitofonk, que en els darrers any ha aconseguit força notorietat com a monologuista i com a youtuber, amb un canal, SitofonkTV , que des del 2016 ja acumula 160.000 subscriptors i més de dotze milions de visites. En els seus vídeos, Sitofonk barreja humor i coneixements sobre música urbana. Un dels seus grans èxits es titula Cómo cantar trap.

Ara fa vuit anys, Sitofonk va publicar el seu primer i, fins ara, únic àlbum, Y lo sabes –un títol molt anterior als famosos mems sobre Julio Iglesias– i, si ha esperat fins ara per donar-li continuació amb Sep7em és “perquè estava desencantat de la indústria musical”. En aquest interval només ha publicat algun single, com ara Quiero dinero, una cançó de títol equívoc, que no té res a veure amb la cobdícia: “Fins i tot amb diners faria coses en l’àmbit social que un ric no faria, perquè vinc d’on vinc”, explica.

Sep7em és un disc autoproduït i autoeditat que no té versió física i només es pot escoltar a les plataformes digitals. En principi, Sitofonk no té previst fer concerts per presentar en directe aquestes cançons, perquè “un disc conceptual com aquest necessitaria una posada en escena amb músics i elements visuals, no puc fer un directe convencional”, explica el raper. “Aquest és un treball molt maco i original, que ningú no havia fet fins ara. És una obra que he fet sobretot pensant a deixar un llegat, perquè consti en el meu currículum, no amb la intenció de fer molts concerts ni res de semblant. De fet, a les xarxes socials vaig anunciar Sep7em com l’últim disc de Sitofonk.”

Sitofonk va gravar el disc a l’estudi Indahaus de Cassà de la Selva, amb Crakio com a responsable de la mescla i la masterització. La música prové de l’altra banda de l’Atlàntic: són composicions adquirides per internet al productor Tone Jonez, d’Atlanta, i seleccionades en funció del que a Sitofonk li suggeria cada pecat. “Cada cançó havia de respirar i transmetre el pecat que li dona títol; per exemple, Lujuria és un R&B molt sexy; Soberbia és com una banda sonora de pel·lícula èpica, amb una base de trap, i Gula és trap autèntic, perquè no hi ha res més excessiu que el trap.” En aquest tema col·labora No Value. En Avaricia apareixen Gaspar i Daura Mangara, que tanca el tema amb una espècie de bonus track: una poesia recitada en català. La veu cinematogràfica de Sergi Vicente obre Soberbia, i Sandra Romero aporta veus addicionals al llarg del disc.