Cultura

Figueres rescata el protagonisme de Josep Puig Pujades

Entitats i Ajuntament commemoren el 70è aniversari de la seva mort amb actes per mantenir viva la seva memòria

Tres historiadors –Enric Pujol, Anna Teixidor i Alfons Romero– van donar el tret de sortida aquest divendres a l’homenatge de la ciutat de Figueres a un dels seus fills il·lustres, Josep Puig Pujades. En l’acte els tres historiadors van compartir la taula rodona titulada Josep Puig Pujades (1883-1949). Cervell i paraula del republicanisme empordanès; van contextualitzar la trajectòria de Puig Pujades, apuntant la necessitat de recuperar la memòria del republicanisme empordanès de principis del segle XX, també de desmitificar-lo, i van fer el paral·lelisme entre els reptes d’aquella època i els de l’actualitat.

Es faran diferents actes i activitats durant els mesos d’octubre i novembre per donar a conèixer l’obra de Puig Pujades. Diverses entitats ciutadanes de Figueres, amb el suport de l’Ajuntament col·laboren en aquests actes per donar a conèixer l’obra de Puig Pujades. Avui diumenge, el Foment Pep Ventura s’hi afegeix amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona (11.30 hores, als Jardins Puig Pujades). Fins al 16 de novembre, la Biblioteca Fages de Climent ha programat una exposició amb part del fons personal de Josep Puig Pujades cedit per la seva neboda, Adela Garrido. A la Biblioteca, l’Institut d’Estudis Empordanesos proposarà la conferència Ficció, realitat, testimoni i exili en l’obra literària inèdita de Josep Puig Pujades, a càrrec d’Anna Vélez (30 d’octubre, 19 h). El 9 de novembre (21 h, La Cate), es clourà l’homenatge amb l’espectacle Cant de llibertat, a càrrec del Taller de Teatre.

Polític, activista cultural i mecenes

Josep Puig Pujades (Figueres, 25 de juliol del 1883-Perpinyà, 20 de març del 1949), va ser un dirigent de la petita burgesia liberal figuerenca, i del moviment polític i cultural del catalanisme d’esquerres del primer terç del segle XX. Va exercir càrrecs públics durant la Segona República, i va ser activista cultural i mecenes de projectes com el setmanari Empordà Federal i de joves artistes, com Marià Llavanera i Dalí. Durant la guerra civil va exercir com a cònsol de la República a Perpinyà i a Lió, on va morir als 65 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una cinquantena de peces del patrimoni cultural català es poden consultar en línia en 3D

barcelona
ALBERT PIJUAN
ESCRIPTOR

“Quan hi ha sang als carrers és un bon moment per invertir”

GIRONA
Crònica

La construcció de la identitat i dels ídols

LLETRES

Hervé Le Tellier guanya el premi Goncourt

Godard, pensador d’imatges

BARCELONA

El món de l’exili perd Joan Jordà, l’intens pintor de la Retirada

Tolosa de Llenguadoc
Crítica
cinema

Acte d’amor al cinema

CINEMA

L’actriu Ángela Molina rebrà el Goya d’Honor

CINEMA

Jaume Balagueró, distingit en el Visual Art de Lleida