Només horitzons i camins

Víctor Sunyol i Costa (Vic, 1955) es va autopublicar el seu primer llibre, Histèria de morts, el 1976. Des d’aleshores, la seva obra ha estat una de les més fecundes i originals de la nova literatura catalana. També de les més experimentals, sempre partint del concepte i sovint de l’abstracció per representar imatges punyents. Pagès Editors presenta Des de quin on?, antologia de la seva poesia entre el 1976 i el 2017. En el qüestionari final que fan els nous directors de la col·lecció de l’editorial lleidatana, Àngels Marzo i Josep Maria Rodríguez, Sunyol contesta quan li pregunten sobre la seva divisa: “No tenir-ne. Només horitzons per inventar camins.” Queda dit.

L’antologia conté una introducció del mateix autor, que serveix tant de poètica com per fer entendre al nou lector l’aventura que han implicat aquestes cinc dècades de trajectòria: “Solem parlar i sentir parlar de la (nostra) pràctica poètica com a «recerca» o en termes semblants; i és –o pot ser– així. Però és en la praxi on hi ha la recerca, la reflexió sobre l’escriptura i sobre aquesta escriptura que es va escrivint. Entenc la poesia, la meva pràctica poètica, com a poesia i assaig, indestriables, i sempre com a temptativa, sempre provisional, sempre cercant(-se). Cal entendre, però, que en aquesta pràctica no hi ha un programa, hi ha tan sols escriptura. No hi ha programa perquè no es tracta d’una recerca sistemàtica o acadèmica ni és una pràctica amb uns objectius i una direcció definits. Deu ser, en tot cas, una activitat sense cap mètode general i discontínua. Una recerca que no pertany stricto sensu ni a la poesia ni al pensament.”

Sunyol reflexiona sobre els diferents períodes en què la seva obra s’ha consolidat. No ha escrit per inèrcia, sinó per una necessitat profunda dins la teoria que l’inspira i que podrien ser les paraules de Segimon Serrallonga: “No creguis res que en vers no entri.” A partir d’aquest axioma, es planteja la síntesi entre la condensació d’Ezra Pound i la ruta per on transiten els versos. Ell mateix explica que el procés de recerca o reflexió és el mateix procés de la creació: “De fet, es pot considerar que en aquest sentit tota la meva obra (poesia, assaig, prosa) forma un tot compacte i complementari al voltant de qüestions sobre la llengua, la poesia i la creació. Les reflexions que es troben en textos en prosa, com Cap a Tirèsies, Birnam i Amb Nausica, i en textos esparsos de crítica, assaig o creació –com els escrits amb i per a artistes visuals–, formen part també d’aquest entramat, a la vegada que per alguns aspectes es fa difícil no adscriure’ls ben a prop de la poesia.”

El volum Des de quin on? serveix per valorar una obra extensa, que alguns han qualificat de difícil, però que en la perspectiva de la tria esdevé d’una claredat manifesta, la conjunció de tendències occidentals connectades amb el surrealisme i lectures de la tradició oriental. Ell mateix conclou que “llegir ara tota l’obra escrita des del 1976 ha estat una experiència força desconcertant i estranya.” Fascinant, hi afegiria.