Cultura

Que tremoli el patriarcat

Núria Güell reflexiona artísticament sobre el masclisme i el poder, al Bòlit

Reinterpreta elements clàssics de l’art: el cos femení, el gènere eqüestre i la iconografia religiosa

Tres temes clàssics de la història de l’art com són el cos femení, el gènere eqüestre i la iconografia religiosa serveixen a l’artista Núria Güell (Vidreres, 1981) per reflexionar sobre temes que sol tractar a les seves obres: el poder, el patriarcat i les identitats. Ho fa a través de l’exposició titulada El mamporrero y otros síntomas / L’apuntador i altres símptomes, que aquests dies i fins al 9 de febrer es pot visitar als centres d’art Bòlit Pou Rodó i Bòlit Sant Nicolau.

Núria Güell aplega quatre projectes –dos dels quals creats específicament per a aquesta exposició– a través dels quals desenvolupa contingut polític i alguns dels aspectes més conflictius de la societat contemporània. Com sempre, els seus treballs mostren situacions o fets que plantegen qüestions morals i polítiques rellevants.

Sense anar més lluny, El valor de la puresa i Obsequi de cortesia (2019), dues instal·lacions que parteixen d’una recerca sobre la identitat nacional a partir d’un estudi d’un cas que serveix d’exemple i de metàfora, la cria de cavalls de raça, en concret de pura raça espanyola i del burro català. En aquest cas, el mètode de millora de les espècies a través dels sistemes de reproducció i de la genètica enllacen amb la història i la història de l’art. Les dues obres estan compostes d’elements de diversa procedència, com són una vagina artificial, el maniquí d’extracció de semen i el semen de pura raça adquirit al Ministeri de Defensa de l’Estat espanyol. Tot de peces que, en paraules de l’artista, “intenten obrir un debat sobre algunes convencions culturals que assumim com a pròpies, com a signes identitaris, com a essències”.

Una de les accions relacionades amb aquesta obra és que Güell vol obsequiar la màxima autoritat del govern de Girona amb una càpsula que conté ADN liofilitzat de semental de ruc català, acompanyada del certificat d’autenticitat de pura raça pel Ministeri de Defensa de l’Estat espanyol, que va ser l’organisme públic que li va vendre les dosis de semen de les quals va extreure l’ADN.

A Una película de Dios (2018/19), Núria Güell enfronta l’imaginari catòlic amb els abusos sexuals, la condició subordinada de la dona i les identitats sexuals derivades de la idea de família instaurades per aquesta cultura religiosa. L’artista va treballar amb nenes víctimes de l’explotació sexual a Mèxic. A De putas. Un ensayo sobre masculinidad (2018), Güell va contractar els serveis de diverses prostitutes perquè expliquessin, a través de la seva experiència, quina era la seva idea sobre masculinitat. El resultat és un vídeo que ens enfronta als arquetips de la masculinitat sustentats en relació amb el concepte de poder i de reconeixement social amb el rol femení.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.